Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Phenomenology and diagnostic criteria for delirium and subsyndromal delirium in a population with high prevalence of dementia. An empirical study

  • Autores: Esteban Sepúlveda Ramos
  • Directores de la Tesis: Joan de Pablo Rabassó (dir. tes.), Jose Gabriel Franco (codir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2016
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Lobo Satué (presid.), Antonio Bulbena Vilarrasa (secret.), Daniel Davis (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Salud, Psicología y Psiquiatría por la Universidad de Almería y la Universidad Rovira i Virgili
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • La validesa i fiabilitat de les modernes classificacions diagnòstiques per delírium han estat qüestionades per motius diferents. En aquest treball demostrem la baixa coincidència diagnòstica del DSM-IIIR, DSM-IV, DSM-5 i CIE-10. Les noves edicions del DSM milloren en fiabilitat inter-avaluador, però la seva validesa empitjora i la CIE-10 obté en general pitjors resultats. L'escala DRS-R98 avalua de forma àmplia i amb una clara descripció fenomenològica els símptomes del delírium. Confirmem la validesa de la versió espanyola en una població amb alta prevalença de demència, amb independència del criteri diagnòstic emprat. Finalment, avaluem una nova proposta diagnòstica per delírium subsindròmic i trobem que presenta símptomes amb severitat intermèdia entre delírium i controls així com un perfil fenomenològic similar independentment del context clínic. Són necessaris criteris diagnòstics per delírium més clars i basats en els seus símptomes nuclears, possiblement recolzats en un biomarcador per millorar la seva validesa. La validez y fiabilidad de las modernas clasificaciones diagnósticas para delírium han sido cuestionadas de un modo u otro. En este trabajo demostramos la baja coincidencia diagnóstica del DSM-IIIR, DSM-IV, DSM-5 y CIE-10. Las nuevas ediciones del DSM mejoran en fiabilidad inter-evaluador, pero su validez empeora y la CIE-10 obtiene en general peores resultados. La escala DRS-R98 evalúa de forma amplia y con una clara descripción fenomenológica los síntomas del delírium. Confirmamos la validez de la versión española en una población con alta prevalencia de demencia, al margen del criterio diagnóstico usado. Por último, evaluamos una nueva propuesta diagnóstica para delírium subsindrómico y encontramos que presenta síntomas con severidad intermedia entre delírium y controles así como un perfil fenomenológico similar independientemente del contexto clínico. Son necesarios criterios diagnósticos para delírium más claros y basados en sus síntomas nucleares, posiblemente apoyados en un biomarcador para mejorar su validez. The validity and reliability of modern diagnostic classifications for delirium have been challenged to varying degrees. In this paper we demonstrate the low diagnostic coincidence of DSM-III-R, DSM-IV, DSM-5 and ICD-10. The inter-rater reliability improves in the newer DSM editions, but its validity worsens and ICD-10 generally has worse results. The DRS-R98 scale assesses broadly and with a clear phenomenological description delirium symptoms. We confirmed the validity of its Spanish version in a population with a high prevalence of dementia, regardless of the criteria used for diagnosis. Finally, we evaluated a new diagnostic proposal for subsyndromal delirium and found it presents symptoms with intermediate severity between delirium and controls as well as a similar phenomenological profile regardless of the clinical setting. Clearer diagnostic criteria for delirium, based on its core symptoms, and possibly supported by a biomarker are necessary to improve their validity.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno