Els periodistes, i concretament els anomenats periodistes especialitzats, per realitzar la seva professió, indispensable en una societat democràtica, necessiten accedir, tractar i conservar dades personals en els seus sistemes d'informació. Aquestes dades personals són de tota mena, com ara imatges i vídeos, entre d'altres, fins i tot dades especialment protegides, i que conserven sense cancel·lar per temps indefinit per a ser tractats en futurs reportatges, encara que poden no arribar a ser utilitzats mai, però es troben en poder del periodista d'investigació. La captació, el tractament i la conservació d'aquestes dades personals pot afectar als drets de la personalitat i també es pot veure afectada per la vigent normativa de protecció de dades personals, si es demostra que aquestes dades objectes de tractament, s'ajusten a l'àmbit d'aplicació de la normativa de protecció de dades. La normativa europea en matèria de protecció de dades personals, determina que els estats membres han de transposar en la seva legislació, excepcions i exempcions per al tractament de dades personals amb finalitats periodístiques, però en la seva transposició a la normativa espanyola, el legislador no ha contemplat cap d'elles ni en la seva legislació bàsica ni reglamentària. Aquest treball pretén analitzar si hi ha un conflicte legal en l'exercici del dret fonamental a la llibertat d'informació que realitza el periodista d'investigació i el tractament de dades personals tal i com s'estableix en la normativa de protecció de dades personals vigent a l'Estat espanyol, així com la seva responsabilitat. La herència digital també te importància en la pràctica periodística i la seva responsabilitat, donat que el periodista especialitzat necessita accedir a aquesta informació i pot trobar-se amb l’oposició dels familiars, els quals poden emprendre accions legals de responsabilitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados