Diferències pronòstiques en les pancreatitis agudes greus d’origen biliar i enòlic

• Autores: Roser Farré Font
• Directores de la Tesis: Juan Gener Raxach (dir. tes.), Jaime Fernández-Llamazares Rodríguez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Benjamín Oller Sales (presid.), Hipólito Eloy Pérez Molto (secret.), José-Darío Casas Curto (voc.)
• Calificación: Apto Cum Laude
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Cirugía
      • Cirugía abdominal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Introducció: Les Pancreatitis Agudes (PA) es diagnostiquen amb dos dels tres criteris d’Atlanta: dolor abdominal, elevació d’amilases tres vegades per sobre del valor alt de la normalitat i TAC diagnòstic de PA. L’etiologia més prevalent en el nostre medi és la biliar (40-60%) seguit de l’alcohòlica (10-25%). Un 80% dels casos tenen un curs lleu amb reintroducció de la dieta i alta precoç mentre que un 20% són greus i requereixen tractament intensiu multidisciplinar. En el grup de PAG (pancreatitis agudes greus) diferenciem pancreatitis amb mortalitat precoç associada a fracàs multiorgànic i pancreatitis amb mortalitat tardana relacionada amb la infecció de la necrosi. Des de fa dècades, diferents autors intenten trobar factors pronòstics clínics, analítics o radiològics que siguin capaços de predir l’evolució d’una PAG a fi de poder oferir en aquests malalts un millor tractament de suport a la UCI i millorar la supervivencia i la mortalitat. Objectius: Analitzar els diferents factors pronòstics, entre les PA d’origen biliar i enòlic, recollits a l’inici dels símptomes de la PA per observar si són bons predictors precoços de mal pronòstic. Analitzar si el TAC inicial és un bon predictor pronòstic. Material i mètodes: pacients ingressats a la UCI en un període de 23 anys amb criteris d’inclusió ben establerts, entre ells un TAC inicial grau D o E amb o sense necrosi que serà el factor pronòstic a estudiar en relació als altres factors. Altres factors inicials estudiats són l’APACHE II, el Ranson, l’Imrie, la PCR, i en alguns casos el C3 i el C4. Resultats: L’anàlisi estadístic ha mostrat que només l’APACHE II és un bon factor predictiu de mortalitat. La PCR recollida a l’inici dels símptomes no és predictiva de gravetat ni de mortalitat probablement perquè el seu valor màxim és a les 48 hores. L’índex de TAC, que nosaltres utilitzem com a criteri d’inclusió, hem demostrat que és un bon factor pronòstic i hem diferenciat dos grups: un amb IT < 7 i l’altre amb IT ? 7. Podem assegurar que pacients amb una PA biliar amb IT < 7 tenen més complicacions i més mortalitat que pacients amb PA alcohólica amb el mateix índex de TAC. En canvi, amb un IT ? 7 les complicacions i la mortalitat són iguals per les dues etiologies, inclús major formació d’abscessos pancreàtics en les PA alcohòliques. Hem demostrat que l’etiologia de la PA és un factor pronòstic important de manera que una PA biliar té una probabilitat de mort 4 vegades més alta que en una PA alcohòlica. En l’evolució de les PAG, els criteris pronòstics són sempre més elevats en les PA biliars. Conclusions: Les PA biliars són més greus amb paràmetres inflamatoris més elevats i major mortalitat. En relació a l’IT concluim que és un bon factor pronòstic: amb un IT < 7 el curs evolutiu i la mortalitat són majors en les PA biliars però amb un IT ? 7 les PA alcohòliques es compliquen i es moren igual que les PA biliars. Per tant, PA amb més del 30% de necrosi es compliquen i es moren igual independentment de l’etiologia.