Resumen de Sources and processes affecting urban aerosols in a coastal Mediterranean environment
La contaminació atmósferica és un problema de salut pública que causa més de 380000 morts només a la Unió Europea. Un nombre important d’estudis epidimiològics durts a terme en els últims anys ha associat el material particulat atmosfèric (PM) amb la mortalitat i la morbilitat d’origen respiratori i cardiovascular. Així mateix, la investigació al voltant de les fonts i mecanismes implicats en aquesta associació és avui dia un dels camps més relevants en les ciències ambientals. Les fonts d'emissió i els processos fisicoquímics que regeixen la qualitat de l'aire varien ampliamene d'una regió europea a una altra, de manera que les conclusions sobre processos y fonts de particules atmosfèriques obtingudes per a ciutats del centre i nord d’Europa no poden ser directament aplicades a l’àrea del Mediterrani, on hi ha escassa informació a escala urbana sobre el nombre i la distribución de mides de particules i sobre dades en temps real d’especiació química. Per a aquest estudi, es va investigar en profunditat una estació de fons urbà situada a la ciutat de Barcelona, pertanyent a la costa Mediterrània. Per a això, es va comptar amb una extensa instrumentació que va proporcionar dades sobre nivells i composició de PM amb una alta resolució temporal que va permetre aportar nous coneixements sobre els principals processos i fonts que afecten els contaminants atmosfèrics en aquesta zona. El trànsit rodat és la font més important de partícules a Barcelona, amb les emissions del tub d'escapament representant al voltant del 40-45% de la massa de PM1. Aquesta font regeix la variació dels nivells de Black Carbon (BC), paràmetre al qual proposem com un precís traçador d'aquest tipus d'emissions i que ha de ser inclòs en les xarxes de control de qualitat de l'aire. L'anàlisi de les ràtios BC/CO, BC/NO2 i BC/NO en diferents ambients urbans europeus va mostrar una dependència d’aquests valors de les característiques especifiques de cada zona d'estudi, variant amb la distància al trànsit, la composició i antiguitat del parc de vehicles i la possible influència d'altres fonts de naturalesa carbonosa, com la crema de biomassa. L'avaluació de la variació horària de l'aerosol gruix (PM2.5-10) durant la intensiva campanya internacional DAURE va suministrar evidències de l'impacte dels treballs de construcció i demolició en la qualitat de l’aire. Aquestes activitats podrien augmentar fins a 8?gm-3 els nivells horaris de PM2.5-10 considerant valors mitjans anuals. Tot i que el contingut mineral d'aquesta font és similar al present en el material resuspès per trànsit, en el material d'origen regional o en el de les intrusions saharianes, i que no és possible associar tot l'increment de la fracció PM2.5-10 a les partícules resuspeses pel vent procedents d'aquestes activitats, la variació horària de Ca i S a la fracció gruixuda, considerats els principals traçadors dels treballs de construcció en estudis anteriors, permet demostrar l'impacte d'aquest tipus d'activitats. Les dades sobre el nombre de partícules (N) van ser analitzats durant la campanya DAURE, estudiant la relació entre les concentracions de N i BC, i dividint N en dos components (N = N1 + N2) mitjançant l'ús de la pendent mínima entre ambdós paràmetres. N1 representa les emissions procedents dels tubs d'escapament, més concretament emissions de material carbonós i de determinats compostos que nuclean/condensen immediatament després de la seva entrada en l'aire ambient. N2 es defineix com la component que constitueix la fracció secundària de partícules formades a partir de precursors gasosos, la fracció primària de fonts diferents al trànsit i/o partícules heretades en la massa d'aire. N2 representa el 40% de la concentració en nombre, variant del 37% durant les hores matinals de trànsit fins el 61% al migdia. Aquesta elevada contribució durant les hores centrals del dia ens va portar a realitzar el mateix analistes utilitzant dades recollides durant tot l'any 2009 i comparant els resultats obtinguts a Barcelona amb aquells recollits en altres cinc ciutats europees. Aquesta comparació va permetre concloure que el màxim de N al migdia només s'observava en ciutats del sud d'Europa, que en les hores centrals del dia disposen de: 1) alta radiació solar, 2) altes temperatures i 3 ) una contribució de SO2 procedent de la indústria i dels vaixells regida per la circulació de la brisa, tot això resultant en un increment dels processos de nucleació en aquestes latituds que donen lloc a un nombre elevat de partícules. La important contribució d'aerosols inorgànics secundaris a la massa de PMX, més gran que en altres ciutats europees amb nivells similars de NOX i SO2, va motivar l'estudi de les concentracions i fonts de NH3. Es van utilitzar dosímetres passius per tal de cobrir una extensa àrea de la ciutat de Barcelona durant les estacions d'estiu i hivern, obtenint concentracions molt elevades durant l’estiu. En aquesta estació els nivells van estar molt per sobre d'aquells mesurats en altres ciutats Europees. Els contenidors d'escombraries van ser el major responsable dels alts nivells, encara que també es va detectar un impacte considerable procedent de les emissions del trànsit. Els nivells més alts de NH3 foren mayoritariamete registrats al centre històric de la ciutat, situat al sud de Barcelona, en una àrea propera a la costa, des d'on el vent típicament transporta els contaminants durant les hores centrals del dia. Aquest transport de NH3, el principal precursor de partícules en l'atmosfera a través de la reacció amb els àcids de sofre i nitrogen, podria explicar al menys parcialment el màxim de N al migdia associat amb la formació d'aerosols inorgànics secundaris. La contribució anual de crema de biomassa al PM a escala regional va ser detectada quantificada per primer cop a Barcelona a partir de traçadors específics, concretament Levoglucosan, K+ i OC i l'aplicació del model Multilinear Engine 2 (ME-2). Aquesta anàlisi va resultar en una estimació del 3% per la contribució de crema de biomassa al PM10 i al PM2.5 i del 5% al PM1, aquests percentatges estan molt per sota dels obtinguts per altres ciutats del centre i nord d'Europa. Es va concloure que la contribució tenia un origen regional, ja que va mostrar una tendència horària característica amb màxims en el període nocturn, coincidint amb la brisa terra-mar. El risc d'exposició i la toxicologia de les partícules en les fraccions PM2.5-10 i PM0.1-2.5 es va avaluar mitjançant un enfocament multidisciplinar per obtenir una estimació de l'impacte en la salut de les diferents fonts d'emissió de Barcelona. Es van dur a terme dos tipus d'assaig complementaris per caracteritzar la capacitat de les diferents mostres de PM de generar estrès oxidatiu, obtenint resultats similars a aquells conclosos per altres ambients urbans amb altes emissions de metalls. Els resultats d'aquests assaigs es van correlacionar amb els obenidos de l'avaluació de risc de càncer de les diferents fonts d'emissió detectades a Barcelona a partir del model receptor Positive Matrix Factorization (PMF) i el programa ME-2, trobant-se un factor de correlació significatiu per la fracció PM0.1-2.5. Aquesta estimació de risc subestima l'impacte del trànsit ja que només es va tenir en compte la fracció particulada de les emissions urbanes, donada la no disponibilitat de mesures de les concentracions de VOCs, que s'espera que puguin elevar el risc de càncer estimat per a les emissions dels tubs d'escapament. A més, es van prendre quatre mesos de mesures en temps real de la superficie específica de les particules que dipositades al pulmó dificulten l'intercanvi gasós (lung deposited surface area, LDSA), obtenint una correlació molt significativa amb les concentracions de BC, assenyalant així al trànsit com el principal responsable de la variació diària d’aquest paràmetre en Barcelona.
