Socialització tecnològica: l'arqueologia prehistòrica i l'estudi de la singularitat humana
- Autores: Ignasi Pastó Marín
- Directores de la Tesis: Robert Sala Ramos (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2012
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Martinón Torres (presid.), Eudald Carbonell Roura (secret.), Florent Detroit (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Homo sapiens, l’única espècie actual del gènere Homo, comparteix patrons de comportament amb altres membres vivents del nostre llinatge. Amb tot, si ens fixem més en les rellevants diferències que ens separen, que en les similituds, podrem comprendre millor la nostra evolució. Totes les subseqüents espècies del nostre gènere han incrementat la seva sociabilitat amb l’increment de la seva tecnologia. Aquí mostrem un conjunt de dades arqueològiques publicades per emmarcar la sociabilitat dels primers Homo. Suggerim que al menys des de fa 1.8 Ma el gènere Homo va començar a desplegar el seu comportament ultra social tan particular. Equipats amb habilitats tecnològiques, els nostres ancestres van desenvolupar unes formes de socialització sense precedents. L’ús social de la tecnologia, i específicament la socialització tecnològica, refereix a qüestions sobre l’emergència de noves tecnologies i la corresponent reorganització de les comunitats d’Homo que modifiquen comportaments socials, culturals i econòmics que milloren la nostra humanitat.
