Fragaria vesca NIL collection: development and genetic characterization of agronomical, nutritional and organoleptic traits.

• Autores: María Urrutia Rosauro
• Directores de la Tesis: Charlotte Poschenrieder (dir. tes.), Amparo Monfort (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Muñoz Blanco (presid.), Teresa Altabella Artigas (secret.), Béatrice Denoyes (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología vegetal (botánica)
      • Genética vegetal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • La maduixa silvestre, F. vesca, és una espècie diploid de la família Rosaceae. El seu petit genoma (240 Mb), la seva gran diversitat genètica i la seva elevada col·linealitat amb la maduixa cultivada (Fragaria x ananassa), la fan un model ideal per tota mena de estudis genètics i funcionals. En aquest treball, s’ha volgut contribuir al coneixement profund de la espècie i la seva variabilitat amb l’objectiu de mapar caràcters de interès agronòmic i de qualitat de fruit. Per això s’ha desenvolupat i caracteritzat una eina genètica de elevat valor, la col·lecció de línies casi isogèniques. Aquesta població comprèn 41 línies que permeten mapar caràcters quantitatius (QTL) i gens majors amb una resolució mitja de 14.2 cM. El fenotipat exhaustiu de la col·lecció juntament amb un detallat anàlisi estadístic han permès mapar centenars de QTL amb interès agronòmic, nutricional i organolèptic. Atenen als aspectes agronòmics, es van mapar nou gens majors i set QTL controlant caràcters tan importants com la forma del fruit la producció d’estolons i el període de floració. L’estudi nutricional del fruit madur es va centrar en el seu contingut en polifenols, donat l’elevat poder antioxidant que proporcionen aquests compostos a les baies. Es van identificar i quantificar inequívocament 22 polifenols, incloent-hi antocianines, flavonoles i flavan-3-oles entre d’altres, per als quals es van mapar 49 QTL controlant una important proporció de la variabilitat observada. A més, es van localitzar dos QTL addicionals explicant la capacitat antioxidant total. Els compostos organolèptics que influencien més decisivament la qualitat del fruit són els sucres i els volàtils. En total, cinc QTL van ser mapats per als tres sucres quantificats. En quant als volàtils, més de 100 compostos diferents van ser identificats en la col·lecció i 126 QTL van ser mapats per 81 d’ells. Entre els QTL més significatius trobem alguns metabòlits de gran importància per l’aroma de la maduixa com el methyl 2-aminobenzoat o el mesifurano. L’estudi transcriptomic de les línies d’introgressió que cobreixen regions genètiques amb un alt nombre de QTL per la qualitat del fruit, han revelat una selecció de gens candidats per alguns dels QTL organolèptics i nutricionals més interessants. Aquest treball, profunditza en el coneixement genètic de la maduixa silvestre i aporta noves eines genètiques i nous QTL que poden ser emprats per la millora genètica del cultiu i que obren un gran ventall d’oportunitats per a futurs estudis.