Resumen de Functional characterization in vivo of essential Saccharomyces cerevisiae's hydrophilin for desiccation tolerance
La sobre expressió de les hidrofilines STF2 i SIP18 en soques de laboratori, tenen un efecte positiu en la tolerància a la deshidratació i rehidratació. A més, la sobre expressió de SIP18 en quatre soques comercials de llevat industrial mostra el mateix fenotip que les soques de laboratori sense alterar els paràmetres de la fermentació. Aquests resultats ens permeten proposar la sobre expressió de SIP18 com una possible forma de millorar la viabilitat en el llevat sec actiu (LSA) i obtenir així un inòcul d'alta qualitat per les empreses alimentàries. A més es disminuirien els costos d'emmagatzematge i transport. La sobre expressió de la hidrofilina SIP18 "preadapta" les cèl·lules incrementant la capacitat de tolerància a la deshidratació i posterior rehidratació degut tan a l'acumulació intracel·lular de SIP18 com als canvis d'expressió proteica que la sobre expressió de SIP18 comporta. Nosaltres hem mostrat l'expressió diferencial de 45 proteïnes que incrementen la seva abundància i 27 que disminueixen durant l'estrès com a conseqüència de la sobre expressió de SIP18. Algunes d'aquestes proteïnes han estat identificades en el procés d'assecat i rehidratació per primera vegada. Hem identificat altres molècules involucrades en aquest procés d'estrès mitjançant una anàlisi de QTL de dos soques de llevat comercials. Entre els onze gens caracteritzats que van mostrar diferències en la seqüència d'aminoàcids, només la sobre expressió de cinc d'ells mostra un canvi en la viabilitat després de la imposició a l'estrès en els dos contextos genètics analitzats. Aquests resultats mostren que la tolerància a la deshidratació no només depèn de l'activació o inhibició de determinats gens implicats en el procés d'estrès estudiat, sinó també de la seqüència aminoacídica dels al·lels. Els resultats presentats en aquesta tesi doctoral aprofundeixen en el coneixement dels mecanismes moleculars i els metabòlits involucrats en la tolerància a la deshidratació per a la producció adequada de LSA. No obstant això, també serveix com a model per a futures recerques en l'emmagatzematge de teixits en condicions de deshidratació.
