Integració de les especialitats de la xarxa d'atenció primària a l'hospital de referència. Experiència pilot a l'hospital de Viladecans. Anàlisi en l'àmbit de les especialitats mèdiques.

• Autores: Margarita Admetlla Falgueras
• Directores de la Tesis: Francisco Gudiol Munté (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2006
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Eduard Jaurrieta Mas (presid.), Javier Ariza Cardenal (secret.), Adolfo Díez Pérez (voc.), Miguel Torres (voc.), Gaietà Permanyer Miralda (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • INTRODUCCIÓ: L'any 1987 es va engegar en l'Hospital de Viladecans una experiència pilot que consistia en la integració dels especialistes de la xarxa d'assistència primària a l'hospital de referència. Es tractava de valorar l'impacte que aquesta integració tenia en l'atenció sanitària d'una població concreta. Aquest fet ens va donar l'oportunitat d'implementar un model basat en l'atenció a l'àrea d'hospitalització i d'urgències per especialistes en MI, actuant les altres especialitats mèdiques com a metges consultors en aquestes dues àrees.OBJECTIU: Es planteja l'estudi de la eficàcia i eficiència d'aquest model organitzatiu en termes de resultats assistencials.MÈTODE: Es dissenya un organigrama que afavoreixi la comunicació interdisciplinària i intercol·legial. Es dissenya una eina informàtica que permeti l'anàlisi continuat de l'activitat assistencial ambulatòria i d'hospitalització (programa Wincon). S'analitzen els resultats obtinguts des de l'any 1993 al 2004.RESULTATS: L'experiència basada en la integració dels especialistes a l'hospital comarcal, ha aconseguit una elevada efectivitat i eficiència amb un manteniment de la qualitat assistencial en l'àmbit de les especialitats mèdiques.L'organigrama intern ha afavorit una estreta relació entre les especialitats mèdiques i entre les diferents àrees de l'hospital (hospitalització, consultes externes i urgències) el que ha permès una màxima ambulatorització (baixa taxa d'altes per mil habitants) i una bona capacitat de resolució (derivacions inferiors al 5% en un hospital sense unitats de crítics, hematologia, oncologia ni nefrologia).Aquestes fites s'han aconseguit sense una davallada de la qualitat (baix índex de reclamacions tant hospitalàries com de consultes, baix nombre de morts evitables, elevada proporció de malalts amb tractament de confort en el moment de l'èxitus, baixa taxa d'infeccions nosocomials, elevada concordança diagnostica dels ingressos urgents i baixa proporció d'ingressos inadequats).Hem aconseguit una disminució de l'estada mitjana gràcies al control de la infecció nosocomial, l'elevada concordança diagnostica i la incorporació de la UFISS (unitat funcional interdisciplinària sociosanitaria) de Geriatria, malgrat l'envelliment de la població ingressada amb el conseqüent increment de la comorbilitat i complexitat.Hem mantingut una elevada efectivitat amb un increment del 67% del número d'altes alhora que hem mantingut un escàs número d'ingressos inadequats. Aquest increment s'ha produït sobretot en el grup de malalts majors de 80 anys.A nivell de l'activitat ambulatòria s'ha mantingut contacte estret amb l'AP (Atenció Primària), retornant informació sobre els pacients consultats, i s'ha implementat un circuit de diagnòstic ràpid (UDD) i un hospital de dia per pacients crònics (UAD). Tot i l'elevada freqüentació i baixes TRV (Taxa de reiteració de visites) s'ha anat consolidant el control de les patologies cròniques, el seguiment de les altes hospitalàries i el tractament precoç de les descompensacions lleus, així com el diagnòstic ambulatori, el que ens ha ajudat a evitar ingressos i reingressos tenint com a resultat una baixa taxa d'hospitalització per la nostra població.Totes aquestes fites s'han aconseguit malgrat la presència de problemàtiques greus: escassos recursos públics sociosanitàris i de malalts crítics en la nostra àrea, una mancança de recursos humans dintre del servei (rendiments del personal facultatiu per sobre del 85% de forma mantinguda) i una elevada freqüentació a l'atenció especialitzada.CONCLUSIONS: Per tot això podem concloure que l'organigrama basat en la integració dels especialistes dintre del servei de Medicina Interna de l'hospital ha sigut efectiu i eficient sense disminuir la qualitat, i que la posada en marxa d'una eina de gestió clínica com el programa "Wincon" per a codificació diagnostica, tant a consultes externes com a hospitalització, ens ha permès analitzar la casuística i ha contribuït a la detecció de problemes. Com resultat d'aquest anàlisi, hem pogut implementar les intervencions adequades (UAD, UDD, UFISS, protocols de derivació i col·laboració amb la primària, agendes de visita ràpida, consultes d'infermeria...).