Les intoxicacions alimentàries degudes a toxines marines suposen un problema de salut públic i té un gran impacte econòmic sobre el sector pesquer. Els nivells de toxines marines que estan permesos en els productes pesquers i els mètodes d'anàlisi d'aquestes estan regulats a nivell europeu. Fins ara el mètode més emprat per a l'anàlisi de toxines era el bioassaig en ratolí. No obstant això, a causa de les noves regulacions en qüestió d'ètica animal i els avenços en tècniques més fiables i específiques per a la detecció de toxines marines, l'EFSA (European Food Safety Authority) ha determinat la progressiva substitució del bioassaig en ratolí per mètodes alternatius en tot el territori de la Unió Europea. Aquesta tesi proposa l'ús d'assajos basats en cèl•lules (CBAs) com a mètodes de detecció de toxines, complementaris a mètodes analítics. L'ús de CBAS permet realitzar un cribratge de les mostres a estudiar, previ a l'anàlisi analític confirmatori. A més, algunes d'aquestes microalgues, no causant intoxicacions alimentàries, poden produir substàncies bioactives de gran interès farmacològic. Aquesta tesi demostra que els cultius cel•lulars són aplicables també per caracteritzar el mecanisme d'acció d'aquest tipus de compostos. En aquests treballs es van usar cultius primaris de cèl•lules granulars de cerebel (CGC) de rata per estudiar l'efecte sobre l'homeòstasi de calci de les substàncies aïllades a partir de extractes de cultius de microalgues. Els resultats presentats en aquesta tesi tenen un impacte directe sobre la seguretat alimentària i aporta dades substancials que permeten caracteritzar el risc real que suposen les toxines avaluades per al consumidor.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados