Resumen de Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761
La tesi Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761 té com eix fonamental estudiar el que podem convenir en denominar "l'art de la casa", durant el període de Ferran VI, a la ciutat de Barcelona. Intenta dibuixar la configuració interna de les arquitectures particulars, percebudes aquestes sempre com espais ocupats en constant evolució, com a reflex de personalitats, gustos i modes d'una època determinada, com escenaris polièdrics d'accions, deures, desitjos i funcions, en definitiva com "obra composada". Per tant, Cases grans. Interiors nobles a Barcelona no ha pretès ser mai un estudi acabat i tancat sinó la confecció d'una sòlida trama on sustentar futures línies de recerca. Metodològicament el corpus teòric es fonamenta amb l'anàlisi d'uns vuitanta, concretament 85 inventaris post-mortem de personatges nobles per tal d'accedir a la descripció dels espais domèstics que havien ocupat. Molta rellevància han tingut en la confecció del discurs i les conclusions les notícies que ofereixen els fons familiars i patrimonials, on cal destacar les despeses domèstiques, o la relectura de documentació sobre afers sanitaris, o gremials, entre altres. Informacions, que en darrera instància van ser posades en relació a un gruix considerable d'assumptes consignats davant notari, on podem destacar la revisió de les voluntats testamentàries, els contractes matrimonials, àpoques o acords comercials La tesi s'estructura en deu capítol amb un seguit d'annexos documentals i gràfics. A banda de l'introducció que correspon al primer capítol, en el segon, s'analitzen i valoren les diferents fons documentals emprades. En el tercer, titulat Barcelona entre dos tractats de pau, hi ha una aproximació als aspectes que defineixen l'elit barcelonina i la pròpia ciutat. Perfilar la configuració dels seus interiors domèstics amb correcció sols era factible construint la imatge de la família en les múltiples vessants que la conformen, - ocupacions, llinatge, patrimoni- perquè no oblidem que la casa i el seu agençament esdevé un univers simbòlic únic i particular del món clos de la família. En el següent, Figurar, construir i habitar, la mirada es centra en dibuixar les possibles imatges de la ciutat. Per una banda, aquella puntual, que s'engalana, es transforma i s'emmascara en aconteixements importants, com pot ser l'estada d'un monarca, i la ciutat real, considerant especialment el paper de l'administració municipal. El cinquè aborda les dues tipologies de casa emprades per la noblesa, la casa gran en la ciutat i, la casa torre en l'heretat així com la seva estructura compositiva i d'organització. En L'evolució de les mentalitats. Imatges d'ornato i atrezzo, que correspon al sisè capítol es marca el panorama general i internacional dels temes vinculats amb la sociabilitat del moment i la seva correspondència en el cas barceloní. Així s'aborden temes com la creació d'una imatge artificiosa a partir de la màscara, la perruca o el maquillatge o, la posta en escena i funcions familiars, és a dir rebre a casa, el tema de l'oci i el menjar, la festa o actes com casar-se o entrar en un convent. Un cop coneguts aquests aspectes el setè capítol estableix com eren decorativament aquests interiors, quins mobles tenien, quines imatges guarnien les parets, la importància dels tèxtils per configurar ambients,etc. Articles sumptuosos: manufactures, demanda i mecanismes de producció, és on s'explica les maneres de produir i adquirir els artefactes i objectes que vestien cossos i estances, intentant establir com era la manufactura del luxe a Barcelona i l'arribada de productes estrangers. Finalment i, abans de les pertinents conclusions, s'aborda alguns casos concrets com les compres del duc de Sessa o els comptes domèstics de la família Aparici, sota el títol de Noblesa obliga. Apunts sobre les despeses de la clientela.
