Generation of Tolerogenic Dendritic Cells for Cell Therapy in Multiple Sclerosis

• Autores: Dàlia Raïch Regué
• Directores de la Tesis: Eva María Martínez Cáceres (dir. tes.), Francesc E. Borras i Serres (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Daniel Benítez Ribas (presid.), Mireia Sospedra Ramos (secret.), Jordi Barquinero (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología celular
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • L’esclerosi múltiple (EM) és considerada una malaltia autoimmune crònica que afecta el sistema nerviós central. Els tractaments actuals pels pacients amb EM remitent-recurrent (EM-RR) redueixen la freqüència dels brots i l’activitat inflamatòria general, però el seu efecte en la progressió de la malaltia encara no està clar. Per això és necessari desenvolupar noves aproximacions terapèutiques més específiques per tal de modificar el curs de la malaltia. En aquest sentit, una estratègia terapèutica interessant és la inhibició o supressió específica de les cèl·lules T autoreactives amb la finalitat de restablir la tolerància en malalties autoimmunitàries com l’EM. L’objectiu principal d’aquest treball ha estat la generació i caracterització de cèl·lules dendrítiques tolerogèniques (tolDCs) de pacients amb EM-RR, carregades amb pèptids de la mielina, com a eina terapèutica per restablir la tolerància als antígens de la mielina en aquests pacients. Els resultats obtinguts mostren que la utilització de diferents agents immunosupressors i estímuls de maduració permet generar tolDCs de grau clínic amb diferències rellevants per a la seva aplicació terapèutica. S’ha valorat la viabilitat, el fenotip, el perfil de les citocines produïdes, l’estabilitat i la funcionalitat d’aquestes tolDCs. La comparació de diferents agents tolerogènics de grau clínic (dexametasona, rapamicina i vitamina-D3) ha permès observar que les tolDCs tractades amb dexametasona mostren un fenotip semi-madur i produeixen grans quantitats de IL-10; que les tolDCs tractades amb rapamicina redueixen la secreció d’interferó-? dels limfòcits T co-cultivats i expandeixen cèl·lules T reguladores; i finalment que les tolDCs obtingudes amb vitamina-D3 presenten un fenotip semi-madur, produeixen IL-10, i disminueixen la producció d’interferó-? dels limfòcits T. Aquestes característiques, juntament amb la reproductibilitat dels resultats en les diferents mostres, fan que la vitamina-D3 hagi estat considerat l’agent més adient per generar tolDCs com a eina terapèutica per a l’EM. Tenint en compte l’estímul de maduració, el còctel de citocines pro-inflamatòries ?composat per TNF-?, IL-1? i PGE-2? és considerat com a estímul maduratiu òptim per a la generació de tolDCs (obtingudes amb vitamina-D3), ja que aquestes tolDCs han estat les úniques en mostrar una estabilitat funcional i una capacitat de suprimir la resposta immunitària in vitro. La generació de tolDCs de pacients amb EM-RR (generades amb vitamina-D3 i madurades amb el còctel de citocines pro-inflamatòries) no ha mostrat diferències significatives en comparació amb tolDCs obtingudes de controls sans, ambdues presentant un perfil tolerogenic. Les tolDCs de pacients amb EM-RR carregades amb pèptids de la mielina són capaces d’induir un estat d’hipo-resposta/anergia, estable i antigen-específica, als limfòcits T autòlegs i reactius a la mielina in vitro. En resum, aquest treball ha conduit al desenvolupament d’un protocol per generar tolDCs de grau clínic i ha establert les bases per al seu ús com a eina terapèutica amb la finalitat de restablir la tolerància en pacients amb EM-RR.