Resumen de Transthyretin familial amyloid polyneuropathy: novel therapeutics derived from drug repurposing and new insights in diagnosis through proteomic analysis of clinical samples
La transtirretina (TTR) és una proteïna tetramèrica amiloidogènica (55 kDa) present al plasma humà i responsable del transport de la hormona T4 i del retinol a través de la proteïna d’unió a retinol (RBP). La proteïna TTR està associada amb diverses amiloïdosis, concretament la polineuropatia amiloide familiar (FAP), la cardiomiopatia amiloide familiar (FAC) i l’amiloïdosi senil sistèmica (SSA). La variabilitat associada a la TTR es deu tant a mutacions puntuals al gen codificant per aquesta com a modificacions post-traduccionals (PTMs) al residu Cys-10. Les PTMs més comuns associades a la Cys-10 de la TTR són la S-Sulfonació (S-Sulfo), la S-Glicinilcisteinilació (S-CysGly), la S-Cisteinilació (S-Cys) i la S-Glutationilació (S-GSH). Es creu que dites PTMs associades a la Cys-10 podrien jugar un paper biològic important en l’inici i procés patològic de les diferents amiloïdosis lligades a TTR. Hem tractat les amiloïdosis lligades a TTR des de dues perspectives diferents i) Intervencions terapèutiques i ii) Diagnòstic i monitorització de FAP. Referent a la primera part del projecte, hem portat a terme el cribratge de 41 possibles inhibidors de fibril·logènesis seleccionats mitjançant estratègies bioinformàtiques de repurposing de fàrmacs. Com a resultat de l’estudi, s’han trobat 4 nous estabilitzadors del tetràmer de TTR i, per tant, nous candidats pel tractament d’amiloïdosis lligades a TTR. Pel que fa a l’aproximació diagnòstica d’aquest treball, hem desenvolupat una metodologia per a la quantificació de PTMs en mostres de sèrum, així com per a la determinació dels nivells de TTR en aquest, tant en individus sans (wt) com en individus portadors de TTR amiloïdogènica (mutació V30M). Dita metodologia consisteix en una primera etapa d’enriquiment en TTR mitjançant immunoprecipitació, seguit de l’anàlisi de la TTR per espectrometria de masses de i) la proteïna intacta i ii) els pèptids de TTR portadors de les PTMs d’interès mitjançant l’anàlisi dirigit per LC-MS. L’anàlisi de les mostres de sèrum per la combinació d’ambdues estratègies aporta informació sobre la quantificació relativa i absoluta de les diferents PTMs presents a la TTR. Ha sigut possible mostrar que els mètodes basats en proteïna intacta es troben esbiaixats per algunes de les PTMs, donat que assumeixen un factor de resposta constant per les diferents isoformes. Contràriament, el nou mètode de LC-MS dirigit permet la quantificació absoluta de les diferents PTMs i els nivells totals de TTR (wt i mutant). La metodologia reportada ha sigut aplicada en l’anàlisi de dos grups de mostres clíniques. Com a resultat de l’estudi de mostres humanes de pacients de FAP en els diferents estadis de la malaltia, suggerim de forma preliminar les isoformes S-GSH i S-CysGly com a biomarcadors de progressió de la malaltia, permetent la diferenciació entre pacients en estadi 0 i 1 i, per tant, indicant l’aparició de la malaltia. Mitjançant l’anàlisi de mostres de pacients de FAP a diferents temps després de sotmetre’s a un transplantament de fetge (LT) i de pacients receptors de transplantament de fetge dominó provinent d’individus portadors de la mutació V30M, hem caracteritzat la progressió de la relació wt:V30M, així com l’evolució dels nivells de PTMs a la Cys-10, des de la intervenció fins a 9 anys després. Addicionalment, hem observat diferències significatives en els nivells de S-GSH i S-CysGly en comparar pacients de LT i DLT, resultats anàlegs als obtinguts en la comparació d’individus wt (sans) i pacients de FAP en estadi 0.
