Musculatura estabilitzadora de l’extremitat inferior: estudi de la influència de les sinèrgies musculars de la cama en relació a la patologia de turmell

• Autores: Olga Borao
• Directores de la Tesis: Francesc Corbi Soler (dir. tes.), Antoni Planas Anzano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquín Reverter Masià (presid.), Xavier Peirau Terés (secret.), Joan Solé Fortó (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Fisiología humana
      • Fisiología del movimiento
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • El turmell és una articulació que registra un alt percentatge de lesions. Els individus afectats per lesions al turmell acostumen a mostrar alteracions de l’equilibri postural i de la capacitat de percebre l’articulació estable, cosa que fa augmentar el risc de patir de nou un esquinç al turmell, així com també s’han descrit alteracions en els patrons d’activació muscular de diferents grups musculars de la cama. Per aquest motiu s’han desenvolupat diferents protocols d’entrenament neuromotor orientats a disminuir el risc de patir una lesió al turmell, però malauradament fins avui, aquests han mostrat baixos nivells d’evidència i efectivitat. Aquesta tesi va tenir dos objectius principals: analitzar l’efectivitat d’un protocol d’entrenament neuromotor com a eina de prevenció sobre la millora de l’estabilitat dinàmica del turmell, i determinar la relació existent entre els nivells d’activació de la musculatura pèlvica i els de la musculatura estabilitzadora del turmell. Els resultats obtinguts en la realització dels estudis realitzats per aquesta tesi, indiquen que la realització d’un entrenament neuromotor tradicional orientat a la millora de l’estabilitat del turmell no va suposar un estímul suficient per obtenir millores en la capacitat d’equilibri de la mostra estudiada, i que la influència observada entre l’activació de la musculatura proximal de la cama i la pròpia del turmell, sembla indicar que la introducció d’exercicis d’entrenament específic de la musculatura estabilitzadora de la pelvis podria representar una eina interessant per la millora dels nivells d’estabilitat del turmell.