La inexigibilidad de la prestación contractual ante la alteración sobrevenida de las circunstancias

• Autores: Jorge Castiñeira Jerez
• Directores de la Tesis: Sergio Llebaría Samper (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2015
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Mariano Yzquierdo Tolsada (presid.), Miguel Trías Sagnier (secret.), Mario Enrique Clemente Meoro (voc.), Lorenzo Prats Albentosa (voc.), Efstathios Banakas (voc.)
• Materias:
  • Ciencias jurídicas y derecho
    • Derecho y legislación nacionales
      • Derecho privado
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Cada vegada són més comunes les veus entre la doctrina i la jurisprudència que advoquen per proporcionar una solució al problema del canvi de circumstàncies sobre les obligacions contractuals en el dret civil espanyol. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies està de plena actualitat i així ho demostra el fet que en les més modernes propostes per a la regulació del dret de contractes, tant nacionals com internacionals, es reguli i proporcioni solució específica a aquest problema. Així i tot, l'actualitat del problema no ha de portar a equívocs. La problemàtica relacionada amb l'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no és nova en la ciència del Dret. La problemàtica és clàssica i així ho demostren sens dubte els estudis de la clàusula rebus sic stantibus duts a terme ja durant els segles XVII i XVIII. L'antiguitat del problema no ha suposat, però, una normalització de la institució del canvi de circumstàncies. No almenys en el nostre país ni en molts dels països del nostre entorn cultural. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no es pot considerar una institució normalitzada en l'àmbit del nostre sistema jurídic des del moment en què les diferents doctrines que es porten a col·lació per al seu estudi i resolució es caracteritzen (almenys en el dret espanyol) per la seva excepcionalitat. Excepcionalitat en la seva aplicació i establiment de requisits però també en la seva fonamentació, basada principalment en una suposada excepció al principi pacta sunt servanda. El respecte del principi pacta sunt servanda és fonamental per al bon funcionament del nostre sistema contractual. Tan fonamental és aquest principi que el seu respecte exigeix que (i) o bé no s'admeti la institució de l'alteració sobrevinguda en el nostre dret, (ii) o bé es descobreixi que el fonament i reconeixement d'aquesta última figura no suposa cap excepció al principi de vinculació contractual. Si això últim és possible, el següent pas consisteix en l'establiment d'uns requisits d'aplicació que normalitzin la institució. Aquest és precisament l'objecte del present treball.