Ecologia de comunitats d´invertebrats aquàtics de la Península Ibèrica, amb especial rellevància als Ostracoda
- Autores: Andreu Escrivà i Garcia
- Directores de la Tesis: Xavier Armengol Díaz (dir. tes.), Francesc Mesquita Joanes (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2015
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Julio M. Rodríguez Lázaro (presid.), Dani Boix (secret.), Valentina Pieri (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L’ecologia dels invertebrats d’aigües continentals pot abordar-se mitjançant distints enfocaments. En aquesta tesi, que presenta dos parts diferenciades, incidim inicialment en el paper que juga la interrelació de comunitats planctòniques i bentòniques amb el medi, que en comunitats somes (com moltes de les estudiades) es troben habitualment mesclades a la columna d’aigua. En un primer treball es va estudiar com varien estacionalment les comunitats d’invertebrats aquàtics de dos llacunes de muntanya properes (4,5 km) amb climatologia similar però distint hidroperiode (Llacuna de Bezas, semi-permanent i Llacuna de Rubiales, una bassa temporal, ambdues a Terol). A Bezas s’observà un canvi en la composició del zooplàncton, dominada en un primer moment per rotífers, i on després de la reducció del volum dominaven copèpodes i cladòcers bentònics. A la llacuna de Rubiales la successió ecològica és evident al llarg dels distints mostreigs, on s’hi veu un increment d’espècies bentòniques quan s’hi produeix un canvi a la terbolesa i un augment de la cobertura de macròfits. Un segon treball es focalitza en l’anàlisi de la metacomunitat d’invertebrats aquàtics a la comarca del Baix Maestrat, àrea que presenta un marcat gradient ambiental i una elevada heterogeneïtat de masses d’aigua. Les metacomunitats estudiades mostren una dominància dels efectes de nínxol (adaptacions a l’ambient) en tots els grups. Per contra, s’hi trobà una absència d’efectes espacials (constriccions dispersives) als grups dels copèpodes, rotífers i hemípters; que tanmateix sí afecten, encara que amb menor intensitat, a la resta de grups. A la segona part de la tesi, a la qual ens centrem als Ostracoda, abordàrem primerament la presència d’aquest grup en rius d’alta qualitat ecològica. Es van mostrejar 90 punts distribuïts arreu de la Península Ibèrica, i a aquesta major escala geogràfica detectàrem una significativa influència espacial sobre l’organització de la metacomunitat constituïda per les 41 espècies trobades; nogensmenys els efectes ambientals no eren negligibles, en particular els efectes de la química de l’aigua i la temperatura. Continuant estudiant els Ostracoda, però en masses d’aigua amb un fort component antròpic, vàrem analitzar la distribució d’espècies d’aquest grup a un conjunt d’embassaments gestionats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. L’estructura de les comunitats conformades per les 22 espècies trobades es diferencien significativament de les dels rius de la mateixa xarxa hidrogràfica. En particular, destaca la presència d’espècies exòtiques als embassaments (Fabaeformiscandona subacuta, Candonocypris novaezelandiae), els quals rarament apareixen als ambients lòtics de la xarxa. Per últim, decidírem investigar en detall la distribució d’una de les espècies exòtiques trobades en mostreigs previs: F. subacuta. Amb la presa de mostres de la probable localitat d’origen (Japó) i la consulta de bibliografia i de mostres d’altres col·leccions d’arreu del món, es va poder aclarir la sinonímia amb Fabaeformiscandona japonica i assignar cites dubtoses, algunes de les quals corresponien erròniament a F. holzkampfi. A més, en base a les nostres dades poguérem concloure que aquesta és una espècie que, tot i no trobar-se en altes densitats, prefereix ambients antropitzats i tolera les pertorbacions ecològiques.
