L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona
- Autores: Joaquim Graupera Graupera
- Directores de la Tesis: Francesca Español Bertrán (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Milagros Guardia (presid.), Francesc Fité i Llevot (secret.), M.coral Cuadrada Majó (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
Aquest treball, pretén presentar un estudi monogràfic i de síntesi sobre l’art gòtic al Maresme. El primer objectiu proposat era presentar una anàlisi intentant superar les monografies locals d’edificis més o menys estudiats i intentar aconseguir una visió general inèdita més àmplia de l’estil a la comarca, evidenciant els seus ritmes constructius i els seus elements definidors. Això comportava també una revisió de les monografies ja publicades per tal d’actualitzar les noves recerques i replantejar algunes coses acceptades des de fa anys i que potser calia qüestionar. Un segon objectiu, vindria marcat per l’intent d’analitzar els diferents estils en una zona perifèrica del comtat de Barcelona medieval. La historiografia d’abast nacional inclou en els seus repertoris les grans obres monumentals i, en la majoria de casos, no hi ha un especial atenció als edificis de segon i tercer ordre, com a obres de caràcter més popular. Es tractava doncs de comparar les obres de la comarca i analitzar quin grau hi ha de seguiment dels models i repertoris generals de l’estil i si les característiques, cronologies i estilemes, que defineixen les grans etapes de l’art gòtic català es poden aplicar a aquesta comarca, i quina relació s’estableix entre aquestes obres i les primeres. A principis del el s. XIV, la majoria d’edificis i termes jurisdiccionals del baix Maresme ja estan plenament establerts. En contra del que passa en altres indrets, la introducció de l’art gòtic a Maresme no presenta inicialment un període de grans inversions i de grans projectes sinó que hi domina el manteniment de les estructures heretades del període de l’art romànic i les noves actuacions tindran un caràcter més aviat puntual. La introducció del nou estil en el Maresme el podem situar a mitjans del s.XIV gràcies a l’aparició d’uns nous promotors que formaran part dels grups influents de la burgesia comercial i burocràtica barcelonina. Alguns dels membres d’aquest grup esdevindran els propietaris de la majoria de senyories de la comarca i en el procés esdevindran els comitents d’una gran part de les obres d’art al Maresme. En aquest període es comença a palpar la incipient influència en l’àmbit artístic d’un grup de nous promotors que s’aniran imposant a mida que avanci la centúria del 1400. Seran les elits locals de les noves viles independents, constituïdes en “Universitats del terme” les que agafaran el relleu en la promoció artística tant religiosa com civil. Dins aquest període, també s’analitzen una sèrie d’edificis singulars vinculats a les ordes monàstiques (el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el convent - hospital de Caldes d’Estrac i la cartoixa de Montealegre a Tiana) a més de la renovació del mobiliari litúrgic (retaules, escultures, orfebreria....) Ja en el s.XVI, les elits locals com a nous promotors, utilitzaran els recursos del Comú de les viles i esdevindran els veritables renovadors de l’obra pública, tant laica com religiosa, promovent una gran activitat de renovació dels edificis, principalment els parroquials, els quals seran erigits de nova planta mantenint encara viu el llenguatge gotitzant que de forma epigonal arribarà fins a finals del s.XVI i principis del s.XVII. Al final del treball s’analitzen els diferents artífexs i les formes de treball per abordar la idea del colonialisme artístic dels tallers barcelonins a la zona del Maresme.
