El projecte model alemany per al tractament assistit amb heroïna en addictes als opiacis va suposar un canvi en la política de drogues en aquest país. El tractament assistit amb heroïna i el tractament de manteniment amb metadona van ser comparats en un estudi multicèntric de 1015 pacients en 7 ciutats d'Alemanya. El grup tractat amb heroïna va mostrar una millor retenció en el tractament i una major resposta en la millora de salut física i mental, així com reducció de consum de drogues il·legals. En aquest treball es presenten cinc articles relacionats amb els factors clínics i psicosocials que influeixen en la recuperació d'aquests pacients i han de ser tinguts en compte per al seu adequat tractament. En concret s'analitzen el consum d'alcohol i benzodiazepines, els efectes de la comorbiditat psiquiàtrica, la influència de les experiències anteriors de tractament i les diferències de gènere. Es van detectar fortes reduccions en el consum d’alcohol en el grup d’heronïna, i aquests pacients van tenir millors resultats en quant a millora de salut i reducció del consum de drogues, tant per als pacients dependents d'alcohol com per als no dependents. Es van trobar resultats superiors del tractament assistit amb heroïna en pacients sense experiència en tractaments de manteniment pel que fa a la reducció del consum de drogues i la reducció de l'activitat il·legal, però no en la millora en salut. El tractament amb heroïna va tenir millors resultats estadísticament en pacients amb experiència prèvia en tractaments enfocats a l'abstinència, tant pel que fa a salut com al consum de drogues il · legals. Es va trobar un consum de drogues significativament major entre els pacients amb un diagnòstic comòrbid tant al principi com al final del tractament. L'heroïna va tenir un resultat superior a la metadona pel que fa a la reducció del consum de drogues en els pacients comòrbids i no comòrbids, però l'efecte va ser més feble en el grup comòrbid. L'heroïna va funcionar millor que la metadona en la millora de la salut per als pacients no comòrbids, però, aquesta diferència no es va mantenir en els pacients amb comorbiditat psiquiàtrica. L'ús de benzodiazepines durant el tractament va tenir una relació negativa amb els resultats de millora en salut en ambdós grups de tractament, però, en analitzar els resultats de l'ús de drogues, les diferències van ser estadísticament significatives només quan tots dos grups de tractament van ser combinats. La proporció de positius de benzodiazepines en orina durant el tractament va disminuir més en el grup tractat amb heroïna que en el grup tractat amb metadona. Els homes van tenir millors resultats per a la reducció del consum de drogues il · legals, però no pel que fa a la millora en salut o en retenció. En analitzar el grup de dones, es van trobar diferències estadísticament significatives entre els tractaments (heroïna o metadona) només en analitzar retenció. Després de realitzar una anàlisi multivariant incloent diverses característiques psicosocials, només l'exercici de la prostitució va predir pitjors resultats entre les dones. Finalment es presenten quatre models de predicció de resultats sobre la reducció del consum de drogues il·legals i la millora de l'estat de salut tant en la mostra total (utilitzant variables de la línia base) com en els pacients que van acabar l'estudi (utilitzant variables longitudinals). Segons els nostres resultats, podem donar suport a les següents conclusions: 1) Són necessàries intervencions específiques en pacients que consumeixen alcohol o benzodiazepines, o amb una infecció d'hepatitis C. 2) L'ús de tractaments previs de manteniment s'ha de reconsiderar com un requisit per a l'entrada en tractament assistit amb heroïna. Els pacients sense experiències prèvies de tractaments enfocats a l'abstinència tenen un quadre clínic més complicat. 4) Els pacients duals (és a dir, pacients diagnosticats amb trastorns psiquiàtrics comòrbids) han de tenir intervencions específiques. 5) El suport social sembla ser un factor clau per a la recuperació. 6) Les dones constitueixen un grup de risc especial.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados