Els processos d’ensenyament i aprenentatge dels joves tutelats en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE)
- Autores: Antonio Pérez Romero
- Directores de la Tesis: Pedro Jurado de los Santos (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Tejada Fernández (presid.), Carme Panchón i Iglesias (secret.), Fernando Marhuenda Fluixà (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
Els adolescents que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) formen part d’una població que es troba clarament en situació de desprotecció i risc social greu a causa de les circumstàncies personals i sòciofamiliars per les quals travessen. Les dades referides al desenvolupament acadèmic d’aquests joves són força decebedores, evidenciant un problema de dimensió significativa, ja que la manca d’unes competències bàsiques, i en molt casos, el fet de no haver assolit el títol de l’ESO, els dificultarà la possibilitat de continuar estudiant, l’accés a una ocupació i possiblement l’exercici de la ciutadania activa. A partir de les breus consideracions anteriors, que permeten delimitar el problema d’investigació, establim aquesta recerca amb la finalitat d’analitzar en profunditat el perfil dels adolescents tutelats i residents en CRAE, indagant en els factors (personals, sociofamiliars i educatius) que influeixen en el desenvolupament acadèmic i, a més, prenent com a referència el grau de domini de les seves competències bàsiques. Un cop identificats els factors, la finalitat que se’n deriva fa referència a l’elaboració d’un model d’intervenció socioeducativa per als CRAE que permeti actuar no tan sols sobre l’adolescent, sinó que a més incideixi en l’institut o centre de formació, la família i sobre el mateix centre residencial, per així augmentar el rendiment acadèmic dels adolescents. En conseqüència, s’estableix un marc teòric de referència sobre la base de tres pilars fonamentals reflectits a partir de tres capítols: els Centres Residencials d’Acció Educativa, en què s’analitza el funcionament d’aquests recursos residencials i es profunditza en el perfil i les necessitats dels adolescents atesos. En aquest capítol s’emfatitza també en la intervenció socioeducativa en els CRAE, fent referència als Projectes Educatius Individuals (PEI) i els principis metodològics que se’n deriven. El segon capítol està centrat en els factors condicionants dels processos d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la delimitació conceptual del fracàs escolar i des del punt de vista que aquest és un constructe polièdric que es conforma a partir de la interrelació de diferents factors que no fan referència en exclusiva als joves, sinó que, a més, influeixen el sistema sociofamiliar, el centre educatiu i el CRAE on resideixen. El tercer capítol s’emmarca en el paper de les competències en els processos d’ensenyament-aprenentatge. És fonamental posar de rellevància l’abordatge dels processos d’ensenyament sota el paraigua de l’aprenentatge basat en competències per garantir, en la mesura del possible, que aquests joves adquireixen els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se de la forma més eficient possible en la seva quotidianitat. En nombroses ocasions, els CRAE tenen l’evidència de les veritables dificultats dels joves per resoldre situacions de la vida quotidiana, posant de manifest una excessiva dependència de l’equip educatiu del centre. Per aquest motiu en aquesta Tesi Doctoral es presenta i fonamenta un model d’ensenyament-aprenentatge basat en la gestió per competències, vinculat al Projecte Educatiu Individual al qual fèiem referència anteriorment. A continuació establim el marc aplicat d’aquesta Tesi Doctoral començant per la seva fonamentació, basada en una metodologia bimodal (utilitza de forma complementària un procediment metodològic quantitatiu i qualitatiu), seguidament es defineixen les variables a estudiar, la població i la mostra, a més de la descripció i fonamentació de la tipologia d’instruments que s’utilitzen: qüestionaris, entrevistes i anàlisi documental. Els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa, la utilització d’una estadística descriptiva i inferencial, així com el tractament de dades qualitatives, ens permeten concloure que són nombrosos i diversos els condicionants que incideixen en el desenvolupament acadèmic dels joves tutelats. Les conclusions més significatives fan referència a: • La importància de l’estabilitat de l’estat emocional i relacional. • L’estabilitat familiar. • Les expectatives que els tutors/res i el professorat dipositen en els adolescents són menors que la que mostren els propis joves. • El desenvolupament d’uns hàbits d’estudi facilita un augment del rendiment acadèmic. • La manca de concentració i atenció mostrades en el desenvolupament de les tasques acadèmiques és evident en una part significativa d’adolescents que han participat en la recerca. • La competència Social i ciutadana, Aprendre a aprendre i Autonomia i iniciativa, a més de la dimensió en Resolució de problemes s’erigeixen com a preponderant en relació al grau de domini de les competències bàsiques. • Els joves s’autoperceben amb un domini més elevat de competències bàsiques que el percebut pels seus tutors/res als CRAE i els seus professors/res als instituts o centres de formació. • Els joves mostren unes expectatives més elevades en el nivell d’estudis a assolir que els que manifesten els seus tutors/res als CRAE. • Existeix la necessitat de donar a conèixer als instituts i centres de formació què és un CRAE, quina finalitat té, quins professionals atenen als joves, i quin suport poden oferir en relació a la tasca educativa conjunta. Posteriorment, es planteja un model d’intervenció socioeducativa fonamentat en quatre eixos d’actuació (adolescent, CRAE, família i institut o centre de formació), amb la finalitat d’augmentar el rendiment acadèmic dels joves. Per acabar, s’expliciten les limitacions i les noves línies d’investigació que se’n deriven de la recerca.
