Estudis recents sobre les relacions entre la personalitat i els ritmes circadiaris indiquen que els vespertins tendeixen a ser més extravertits, impulsius i buscadors de novetats, mentre que els matutins tendeixen a ser més introvertits, responsables, amables i emocionalment estables, suggerint que la vespertinitat és un factor de risc per a problemes relacionats amb les conductes de risc i el control dels impulsos. El propòsit del present treball ha estat examinar les diferències entre les tipologies circadiàries amb el model biològic dels cinc factors alternatius de la personalitat (AFFM), recentment desenvolupat i actualitzat com a un dels models teòrics amb bases biològiques més sòlides. La investigació es va dividir en dos estudis: en el primer estudi, el Qüestionari de Personalitat Zuckerman-Kuhlman (ZKPQ) i el qüestionari reduït Matutinitat-Evenigness es van administrar a una mostra de 533 estudiants universitaris (168 homes) amb un rang d'edat 18-33 anys. Els resultats van mostrar que els subjectes matutins van obtenir puntuacions significativament més altes Activitat, i en les seves sub-escales Activitat General i Activitat Laboral. Una interacció significativa entre la tipologia circadiària i el sexe es va trobar en Neuroticisme-Ansietat: els homes matutins van mostrar una major puntuació que els vespertins i els intermedis, mentre que les dones van presentar el patró oposat: les intermèdies van obtenir les puntuacions més altes, mentre que les matutines van mostrar les més baixes. En el segon estudi, es van analitzar un total de 412 dones de 18 a 55 anys d'edat. Els resultats mostren que les dones també van obtenir puntuacions significativament més altes Activitat i en les seves sub-escales, i més baixes en Agressivitat-Hostilitat i Percaça de Sensacions. També es va observar una tendència a la significació en Neuroticisme-Ansietat, replicant els resultats del primer estudi. En tots els grups, els resultats van ser independents de l'edat. Aquests resultats estan d'acord amb els obtinguts en treballs anteriors i afegeixen noves dades, ja que és la primera vegada que s’utilitza l’ AFFM en el context de la investigació dels ritmes circadiaris. Es discuteixen les seves implicacions en l’àmbit laboral, acadèmic i clínic i es suggereix la idoneïtat de l’ús d’aquest model de personalitat ateses les seves bases biològiques.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados