Heidegger i la qüestió del món (1927/30)

• Autores: Raimon Pàez Blanch
• Directores de la Tesis: Francesc Pereña (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep María Bech (presid.), Jesús Adrián Escudero (secret.), Holger Zaborowski (voc.)
• Materias:
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Hermenéutica
    • Filosofía general
      • Metafísica, ontología
    • Sistemas filosóficos
      • Filosofía actual
    • Filosofía de la naturaleza
      • Filosofía del espacio y del tiempo
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Aquesta tesi desenvolupa una investigació fenomenològico-hermenèutica sistemàtica sobre la qüestió del món en Heidegger (1927/30), essencialment tàcita en el seu plantejament de la qüestió del ser. Aquesta recerca sobre el concepte de món té dues intencions simultànies. Per una banda, elaborar sistemàticament i integral el discurs de Heidegger entorn del món. I per altra, radicalitzar interpretativament el seu pensament -sovint germinal- sobre aquesta qüestió, situant-me eventualment més enllà de les interpretacions més ortodoxes de l’autor. La qüestió del món és articulada ontològicament (el món com a ser, el ser com a món) partint de la diferència cosmològica (entre món i ens). El món com a obertura (SuZ) i esdeveniment (post-SuZ) on els conceptes de ser, no-res, ens, Dasein i fonament troben la seva dimensió fenomenològica, en el constant remetre’s uns als altres. La tesi s’organitza en cinc parts, constituint la III i la IV el cos central on desplego conceptualment el fenomen del món. La III presenta una lectura integral de Sein und Zeit per desenterrar la qüestió del món en els seus aspectes múltiples. La IV elabora les indicacions sobre el món i les problemàtiques annexes sorgides de SuZ, a partir dels cursos i escrits més rellevants del període post-SuZ (entre el SS 1927 i el WS 1929/30). La interpretació que faig del doble ús del ‘Dasein’ -qua ens i qua ser (ésser-en-el-món o transcendència)- (II, cap.2) em permet una lectura productiva de SuZ (III) que revela els assoliments i límits de la conceptualització heideggeriana del món, alhora que destapa indicacions encobertes que haurien de permetre continuar la investigació més enllà de la lletra de Heidegger. El món a SuZ es vertebra segons tres perspectives, eixos o nivells: familiaritat, esfondrament i apropiació (III, cap.1, 2, 3). Del món com a significativitat a la nihilitat del món, on despunta la possibilitat de l’apropiació de l’obertura del món (en l’elaboració dels conceptes fonamentals de la 2ª secció de SuZ). La part IV planteja la qüestió del món des del “nou” concepte de transcendència de la fase post-SuZ (cap.5). Un fil conductor és la problemàtica, descoberta en l’anàlisi de la 2ª secció de SuZ, del vincle inherent entre mundanitat i ipseïtat (lligam essencial de Dasein, món i ens) per la doble via del projecte (cap.6: projecte de món, configuració de món i llibertat vers el fonament) i de l’afectivitat (cap.7: angoixa, avorriment, totalitat). El capítol 8 recull el pensament més especulatiu sobre l’essència del món exposat al curs WS 1929/30, que insinua la unitat de fons de les dues vies anteriors.