Resumen de Essays in monetary and fiscal policy
Dmitry Matveev
Aquesta tesi contribueix a la literatura que analitza conjuntament la política fiscal i monetària. Des de l'inici de la crisi econòmica mundial al 2007-2008, moltes economies desenvolupades han experimentat notables fluctuacions econòmiques. La majoria de polítiques estabilitzadores en aquests països han consistit en grans estímuls fiscals que han endegat el debat sobre quines polítiques, particularment política monetària, caldrà implementar per tal de sostenir o ajustar el deute públic generat. El meu treball estudia el disseny de polítiques en un entorn dinàmic d'equilibri general on totes les forces descrites anteriorment hi tenen un paper. En el primer capítol, utilitzo un model New Keynesian per a estudiar la política monetària i fiscal òptima en un entorn on la barrera del tipus d'interès no negatiu condueix l'economia a la trampa de la liquiditat. L'efectivitat de les polítiques en aquest entorn està determinat per si el govern pot emetre deute públic o no. Quan el govern no pot generar deute, es veu obligat a utilitzar l'instrument de la despesa. En canvi, si el govern pot generar deute, és òptim utilitzar instruments recaptadors com els impostos sobre el treball ja que les distorsions d'aquest instrument poden ajustar els problemes generats pel deute quan s'entra en la trampa de la liquiditat. A més a més, demostro que el risc de caure en la trampa de la liquiditat condueix el govern a acumular deute de manera que el risc de arribar a la barrera del tipus d'interès no negatiu. En el segon capítol, estudio com la com la velocitat òptima del ajustament del deute públic, i el conjunt de polítiques necessàries per aconseguir-lo, depenen de l'estructura de pagaments del deute. Sota l'assumpció que el deute pren la forma de bons nominals a un període, per a nivells plausibles de deute, la sostenibilitat fiscal requereix un ràpid ajustament del deute mentre la política monetària s'encarrega d'acomodar les fluctuacions. Pagaments de deute més dissipats cap al futur alteren els incentius del govern per alterar les polítiques presents i per a fer ajustos que modifiquin el preu de l'endeutament en el futur. Tenint en compte un nivell plausible de l'escala temporal de pagaments del deute, fa l'ajustament del deute molt més gradual, cosa que està en línia amb l'evidència empírica sobre la persistència del deute públic. En el cas d'una cartera de bons, amb un període de venciment que d'anys o més, no és òptim que la política monetària s'utilitzi per a acomodar les fluctuacions. En el tercer capítol, faig una extensió de la teoria de risc sobirà d'Uribe (2006) en l'entorn d'una unió monetària amb mercats incomplets. En aquest cas, les polítiques d'impagament no només serveixen per garantir la sostenibilitat fiscal i escapar de possibles inflacions explosives sinó que poden servir com assegurança de les llars contra risc fiscal específic de cada país. Caracteritzo analíticament una solució de les dinàmiques de primer orde del model i comparo l'equilibri amb el cas en que hi ha mercats complets. Per tal que aquest dos escenaris coincideixin, cal que la política de pagaments sigui imperfectament discriminatòria. Un resultat complementari és que, sota el supòsit discriminació imperfecta, canvis en la política monetària afecten l'economia real en els períodes d'ajustament del deute fins i tot en l'absència de rigideses nominals. Finalment, descric el disseny d'una política d'impagament que aconsegueix portar l'economia al escenari de mercat complets.
