Declaracions de conflictes d’interès i política editorial a les revistes biomèdiques espanyoles publicades en castellà

• Autores: Francesc Roig Loscertales
• Directores de la Tesis: Àngel Borrego Huerta (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: María Francisca Abad García (presid.), Aurora Vall Casas (secret.), Elena Guardiola (voc.)
• Materias:
  • Psicología
    • Psicología social
      • Comportamiento colectivo
  • Ética
    • Ética de grupo
      • Ética de la ciencia
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Els vincles professionals i financers entre la indústria farmacèutica i les persones i institucions que duen a terme recerca, formació i pràctica mèdiques poden provocar que interessos individuals o corporatius influeixin en la presa de decisions i el judici professional. Aquestes situacions poden generar conflictes d'interès que amenacen la integritat de la recerca, l'objectivitat de l'educació mèdica, la qualitat de l'atenció al pacient i, de forma més general, la confiança pública en la medicina. Una de les estratègies proposades per a protegir la integritat de la recerca i mantenir la confiança pública és la comunicació dels possibles conflictes d'interès dels autors en les publicacions. El present treball analitza les polítiques editorials de les 16 revistes biomèdiques d'orientació clínica publicades a Espanya incloses en el JCR de l'any 2011 en relació a les declaracions de conflicte d'interessos dels autors, i quin és el resultat real de la seva implementació en 4 de elles. Els resultats posen de manifest que la majoria de revistes inclouen en les seves instruccions per a autors almenys un esment a la necessitat de fer declaració de conflictes d'interessos dels autors i ofereixen algun tipus de descripció d'aquestes situacions, si bé es tracta de definicions laxes que pocs cops precisen quines relacions econòmiques s'han de declarar, i que no especifiquen l'abast de les relacions personals. En la major part dels casos no hi ha formularis estàndard de declaració de conflictes d'interessos, no es determina el temps durant el qual es pot considerar que una relació és susceptible de generar-lo, no s'indica qui i com avaluarà les declaracions, ni s'indica si les declaracions es publicaran en els articles. Pel que fa a les conseqüències de l'aplicació de les polítiques, en les 4 revistes analitzades s'observa que si bé la freqüència de declaració de conflicte d'interessos en les publicacions és similar a la identificada en la literatura internacional, les declaracions que contenen realment activitats susceptibles de generar conflictes d'interès, així com el nombre d'autors que les realitzen, es troben molt per sota de la coneguda en les revistes internacionals, i són a més generalment inconsistents en un mateix autor. Com a conclusió, el treball assenyala la necessitat de l'establiment d'una política el més uniforme, clara i transparent possible de declaració de conflictes d'interès per part de les revistes espanyoles, ja que de no ser així és poc probable que els autors els reporten de manera proactiva i coherent. A més, realitza una proposta sobre les característiques que hauria de tenir la política editorial.