Esport, salut i HRV: monitorització psicofisiològica de l’estrès i la recuperació amb dispositius mòbils.
- Autores: Jordi Moreno Sánchez
- Directores de la Tesis: Lluís Capdevila Ortís (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ramón Balius Matas (presid.), Andrés Chamarro Lusar (secret.), Toni Caparrós Pons (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El risc de desenvolupar una Síndrome de Sobreentrenament és un dels factors a tenir més en compte en la preparació esportiva. En aquest sentit, una correcta recuperació és determinant per a garantir una adaptació funcional de l'esportista als entrenaments i a les competicions. L'avaluació contínua de la recuperació des d'una perspectiva psicofisiològica pot aportar informació sobre l'estat real de l'esportista, però es requereixen eines i metodologies que permetin monitoritzar la recuperació d'una forma ràpida, a temps real i no invasiva en l'entorn natural de l'esportista. En aquest context, els dos objectius principals d'aquesta tesi doctoral són: 1) Analitzar la utilitat de les tècniques de seismocardiografia (SCG) i fotopletismografia (PPG) per a l'anàlisi de la HRV; i 2) Proposar la monitorització psicofisiològica del procés d’estrès i recuperació com a eina d'Avaluació Ecològica Momentània (EMA) en situacions esportives, a partir de l’anàlisi combinada de la HRV i d’indicadors cognitius i conductuals. En aquesta Tesi Doctoral s'han realitzat sis estudis, tres corresponents a la part d'innovació en la metodologia d'anàlisi de la HRV, i tres més en la part d'aplicació de l'anàlisi de la HRV en context esportiu. Dins de la primera part de la tesi, es proposen les tècniques de SCG i PPG com a vàlides per a l'estimació dels intervals R-R i la posterior anàlisi de la HRV. En el cas de l'ús de la SCG, els resultats mostren que són necessàries unes condicions de registre estrictes en posició supina, de repòs total i que cal personalitzar la col·locació del dispositiu sobre l'estèrnum de la persona per millorar la qualitat del senyal. El senyal de SCG dels dispositius iPhone es mostra com a tècnica eficaç per la monitorització a distància de l'esportista prescindint de cap accessori addicional. En el cas de la PPG facial, els resultats mostren que la posició supina és més optima que la d'assegut. Tot i que les condicions de registre són massa estrictes com per utilitzar-se en un context esportiu natural pot resultat eficaç en contextos hospitalaris per al seguiment de pacients en un entorn controlat. Dins de la segona part de la tesi, es proposa l'anàlisi HRV per a la determinació de perfils específics en funció de la modalitat esportiva. Aquesta metodologia podria ajudar a determinar la predisposició de l’esportista cap a una determinada modalitat esportiva o a valorar l'adaptació de l'esportista en comparació a la resta de companys que segueixen el mateix pla d'entrenament. L'anàlisi combinada de la HRV amb l'estat d'ànim de forma puntual és útil per detectar estats de Vigor o Fatiga, però insuficient per a detectar perfils de Tensió, Depressió o Hostilitat. També es proposa l'ús de l'EMA com a metodologia útil per a la detecció de perfils psicofisiològics de recuperació, suggerint la necessitat d'analitzar i d'interpretar els paràmetres de HRV de forma individual enlloc d'utilitzar barems poblacionals. En el cas de la respiració, els resultats indiquen que el protocol utilitzat en la recollida de dades (respiració espontània o pautada) influeix directament en els valors dels paràmetres de domini freqüencial, provocant biaixos en la interpretació de l'estat d'estrès-recuperació avaluat a partir de qüestionaris. En aquest sentit, els resultats mostren que la respiració espontània aporta informació més rellevant sobre l'estat d'estrès de l'esportista. A partir dels resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral, es proposa l’ús dels smartphones per analitzar la HRV, l’estat d’ànim i aspectes conductuals referents a la recuperació o als estils de vida, segons un model d’EMA i d’una forma no-invasiva, gràcies a la tecnologia integrada en els sensors propis. El sistema resultant, aplicat al camp esportiu, permet una monitorització psicofisiològica del procés d’estrès-recuperació.
