Resumen de Estudi de les alteracions genètiques en melanoma cutani mitjançant hibridació in situ fluorescent: valor diagnòstic i pronòstic
María Alba Díaz Lorca
El melanoma cutani és la principal causa de mort per càncer de pell. L’estudi histopatològic és considerat actualment el gold standard per al diagnòstic del melanoma i el seu diagnòstic diferencial, principalment amb les lesions melanocítiques benignes (nevus). Això, tanmateix, mostra moltes limitacions i de fet existeix una gran variabilitat interobservador inclòs entre dermatopatòlegs experts. Clars contextos de dificultat diagnòstica són les neoplàsies melanocítques fusocel·lulars i les neoplàsies melanocítiques acrals. Estudis recents d’hibridació genòmica comparada han demostrat que els melanomes, a diferència dels nevus, molt sovint presenten aberracions en forma de guanys i pèrdues gèniques. D'aquests estudis s'han seleccionat determinats gens, l’estudi dels quals mitjançant hibridació in situ fluorescent (FISH) s'ha demostrat útil per al diagnòstic diferencial de les lesions melanocítiques. D'altra banda, aquests estudis també han demostrat que sota el nom de melanoma existeixen diferents subtipus de neoplàsies amb aberracions cromosòmiques distintives, suggerint bases patogenètiques diferents. Així, els melanomes lentiginosos acrals es caracteritzen per mostrar amplificacions dels gens CCND1, TERT i AURKA. En el primer treball que conforma aquesta tesi hem estudiat un seguit de lesions histològiques melanocítiques fusocel·lulars, atenent les seves característiques clínico-patològiques així com la utilitat de l'estudi de proteïnes del cicle cel·lular i inhibidors de l'apoptosi per immunohistoquímica i també l'estudi dels gens REEB1, CCND1 i MYB per FISH en el seu diagnòstic diferencial. Els nevus de Reed, encara que normalment mostren característiques diferencials amb els melanomes, també poden tenir trets preocupants com el creixement pagetoide o l’extensió annexial. L'estudi de Ki-67, CCND1 i survivina per imunohistoquímica podria ser una tècnica útil addicional en el diagnòstic diferencial entre nevus de Reed i melanomes fusocel·lulars, així com també l'estudi mitjançant FISH dels gens RREB1, CCND1 i MYB, amb una sensibilitat i especificitat del 73% i 93%, respectivament. En el segon i tercer treballs que conformen aquesta tesi hem estudiat una sèrie de lesions melanocítiques acrals, incloent-hi nevus i melanomes acrals (MLAs). Es van estudiar les seves característiques clínico-patològiques i es va avaluar la utilitat del FISH en el seu diagnòstic diferencial (mitjançant l'estudi dels gens RREB1, CCND1, MYB, TERT i AURKA). També es van correlacionar l'estat dels gens CCND1, TERT i AURKA amb la seva expressió proteica mitjançant immunohistoquímica així com amb les característiques histopatològiques dels tumors i els pronòstic dels pacients. Hem observat que el l’estudi de FISH dels gens REEB1, CCND1 i MYB demostra una sensibilitat del 85.3% i una especificitat del 100% en el diagnòstic diferencial de les lesions melanocítiques acrals. Aquesta sensibilitat clarament s'incrementa amb l'addició de sondes específiques per als gens TERT i AURKA. En els MLAs, les amplificacions de CCND1, TERT i AURKA són mutualment excloents, fet que suggereix que aquest tipus de melanoma presenta diferents vies oncogèniques. També hem detectat una correlació significativaent positiva entre el número de còpies del gen i la sobreexpressió de proteïna en la CCND1. Les amplificacions de TERT detectades per FISH en els MLAs s’associen a una pitjor supervivència global, inclòs després de l'anàlisi multivariant.
