Respostes de l’ús del territori al paisatge en mamífers de mida gran i mitjana / Responses Of Territory Use To Landscape In Large And Medium-Sized Mammals
- Autores: Guilermo Molina Vacas
- Directores de la Tesis: Víctor Bonet-Arbolí (dir. tes.), José Domingo Rodríguez Teijeiro (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: varios idiomas
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Gosàlbez i Noguera (presid.), Carles Vilà Arbonès (secret.), Alejandro Rodríguez Blanco (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en el coneixement de l’ús que els meso-mamífers fan del paisatge mediterrani amb diferents nivells d’urbanització i de quina manera les variacions en aquest s’associen a variacions en el seu comportament, ecologia i, per tant, en la conservació. Tenint en compte el creixement de la població humana en les àrees mediterrànies i el desenvolupament de les infraestructures viàries associat a aquest creixement, l’estudi de les respostes de l’ús del territori en aquests ambients periurbans poden resultar de gran utilitat en un futur, quan gran part dels espais naturals mediterranis es trobaran sota aquestes condicions “periurbanes”. Les diferents característiques de cada espècie estudiada i el comportament esquiu i quasi pràcticament nocturn que presenten, implica la integració de diferents metodologies per al seu estudi. Per tal d’abordar aquesta proposta inicial, l’estudi es planteja a diferents nivells d’anàlisi i des de perspectives diferents. La primera part de la tesi, integrada pels capítols ú al tres, tracta sobre l’organització espacial dels individus, analitzada tant des del punt de vista de l’organització de l’espai, com de la selecció de l’hàbitat. La segona part de la tesi, formada pels capítols quatre i cinc, tracta d’una problemàtica més unida a les característiques periurbanes de Collserola: la incidència del trànsit viari sobre la supervivència de les espècies i la connectivitat de l’àrea amb altres zones perifèriques. Al primer capítol s’analitza de quina manera les diferències en el paisatge s’associen a diferències en el patró espacial en dos poblacions de teixó. Estudiar la mida dels grups, domini vital, àrees de màxima activitat, densitat poblacional i patró de comportament espacial dels teixons als parcs de Collserola i Montserrat mitjançant el marcatge d’individus amb collars radio-emissors. Complementàriament, al segon capítol s’analitza la disponibilitat dels diferents tipus d’hàbitat en la mesura que afecta la situació dels dominis vitals, nuclis d’alimentació i la ubicació dels caus; per a la qual cosa s’ha estudiat la selecció de l’hàbitat dels teixons de Montserrat i Collserola en relació al nivell de domini vital, nuclis d’alimentació, i l’ambient circumdant a les teixoneres. Arrel dels resultats obtinguts amb la selecció de l’hàbitat dels teixons en el capítol anterior, al tercer capítol es va desenvolupar un altre treball sobre la selecció de l’hàbitat de tres espècies més de mamífers del parc de Collserola: guineus, gats mesquers i porcs senglars, per tal d’esbrinar els hàbitats importants per a cada espècie i observar si hi ha un patró general per al conjunt d’espècies. D’altra banda, a la segona part de la tesi, al quart capítol, s’analitzen algunes de les variables que poden afectar la localització, estacionalitat i distribució dels atropellaments de mamífers al parc de Collserola, per tal de trobar algun patró general o específic de cada espècie que ajude a minvar parcialment les morts de fauna salvatge per atropellament, alhora que es redueix la sinistralitat vial en zones perifèriques a espais naturals. Finalment, al cinquè capítol es realitza una comparativa que té com a objectiu analitzar les diferències i similituds entre zones quant a composició d’espècies mitjançant una aplicació de la teoria de la informació per tal d’esbrinar si l’aïllament del Parc de Collserola i la manca de connectivitat ha tingut ja algun efecte sobre la distribució d’alguna de les espècies en les zones estudiades. Mitjançant la realització d’una campanya de transectes lineals en cerca de rastres d’algunes espècies de meso-mamífer, s’ha comparat la composició específica en tres zones perifèriques del parc, en tres dels parcs circumdants més propers (Montserrat, St.Llorenç del Munt i l’Obac, i Serra Marina), i finalment en les tres zones intermèdies entre Collserola i els tres parcs de destí (“corredors”).
