Per què la videovigilància? seguretat, tecnologia i polítiques urbanes
- Autores: Gemma Galdón Clavell
- Directores de la Tesis: Joan Subirats i Humet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ricard Gomà Carmona (presid.), Amadeu Recasens i Brunet (secret.), Zaida Muxí Martínez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 4 Citas
- Resumen
La tesi doctoral ‘Per què la videovigilància. Seguretat, tecnología i polítiques urbanes’, escrita per Gemma Galdon Clavell i dirigida per Joan Subirats Humet, aborda el fenomen de les càmeres de seguretat des d’una doble perspectiva, teòrica i empírica, per tal d’explorar els motius que han portat a la proliferació de la videovigilància a tot el món malgrat que l’evidència científica ha demostrat repetidament la incapacitat de les càmeres per complir les expectatives de seguretat i eficiència que se’ls hi atribueixen. En la introducció, la tesi identifica les mancances de les aproximacions realitzades sobre el tema des dels estudis de ciència i tecnologia, la sociologia urbana i la criminologia i llança una proposta interdisciplinar. Als articles centrals, la tesi posa sobre la taula, per primera vegada en la literatura acadèmica, quina és la situació del procés d’expansió de la videovigilància a Espanya, Catalunya i Barcelona, parant atenció a qüestions relacionades amb el marc legal, les desigualtats en la difusió de les càmeres i la creixent percepció negativa sobre l’ull electrònic per part de la ciutadania. En el cas català, l’estudi creua dades sobre la proliferació de les càmeres amb la realitat social, econòmica i política dels municipis que han fet l’aposta per la videovigilància. En el cas de Barcelona, se centra en la controvèrsia que l’any 2003 rodejà la negativa per part de la Comissió de Control dels Dispositius de la Videovigilància a aprovar la càmera que l’Ajuntament de la ciutat pretenia instal·lar a la Plaça Reial. A les conclusions, la tesi compara els resultats del procés barceloní, català i espanyol amb estudis realitzats a altres països, per aportar complexitat a una mirada acadèmica sobre la videovigilància que sovint es basa massa en els exemples anglosaxos i oblida que realitats històriques, institucionals i legals diferents poden donar lloc a processos i polítiques urbanes diverses.
