Ir al contenido

Dialnet


Inestabilitat cromosòmica transgeneracional i radioprotecció en rata

  • Autores: Núria Camats Tarruella
  • Directores de la Tesis: M. García (dir. tes.), Francisca García Haro (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
  • Idioma: catalán
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
  • Resumen
    • La radioteràpia és un dels tractaments indicats contra el càncer. En el cas de les dones, l'exposició a la radiació ionitzant (RI) pot produir una fallada en la funció ovàrica. Per tant, l'estudi exhaustiu dels efectes dels raigs X en les gònades femenines, i, més concretament, en les seves cèl·lules germinals, es fa necessari; així com la cerca d'un agent radioprotector, per tal de disminuir-ne aquests efectes secundaris. Aquesta tesi doctoral apropa la recerca bàsica a la clínica i els seus quatre objectius principals es centren en determinar l'existència dels efectes de la RI (raigs X), de mutàgens químics (afidicolina) i de possibles radioprotectors (triptorelina); així com la determinació de regions genòmicament inestables en l'espècie Rattus norvegicus. La línia germinal de rates femella ha estat la base d'aquest estudi. No obstant, les cèl·lules objecte d'anàlisi han estat les cèl·lules somàtiques (fibroblasts fetals) descendents dels oòcits I fecundats de les femelles adultes dels diferents grups de tractament. D'aquesta manera, s'ha pogut estudiar la inestabilitat cromosòmica radioinduïda (RICI) transgeneracional amb diferents paràmetres citogenètics. Paral·lelament, s'ha realitzat un estudi reproductiu analitzant directament les femelles tractades. S'ha demostrat que hi ha RICI transgeneracional. Els efectes de l'exposició a la RI d'oòcits I de rates femelles adultes es transmeten a la seva descendència. Aquesta RICI es presenta amb administració aguda i fraccionada de la dosi, i amb resultats semblants. Pel que fa a l'estudi reproductiu, no s'observa un efecte de la radiació amb els nostres paràmetres. Els fibroblasts fetals de l'espècie R. norvegicus presenten inestabilitat cromosòmica espontània. Aquesta s'observa tant pels paràmetres quantitatius com pels qualitatius i es manté en tots els experiments que s'han fet. L'administració del mutagen químic afidicolina als cultius de fibroblasts fetals de rata provoca dany citogenètic. Aquests efectes directes són clarament superiors quan el mutagen químic s'aplica a cèl·lules amb RICI transgeneracional indicant que aquesta en potencia els efectes. L'anàleg agonista de l'hormona GnRH estudiat, la triptorelina, confereix radioprotecció als oòcits I dels fol·licles primordials de les femelles adultes irradiades. El grau de radioprotecció d'aquest fàrmac depèn del paràmetre analitzat, de la dosi i del tipus d'administració de la radiació ionitzant. En paràmetres citogenètics, la radioprotecció d'aquest anàleg és molt més pronunciada a dosi aguda (fins a un 44 %). Traslladant els nostres resultat a l'espècie humana, els nostres resultats en rata indicarien que els ovaris prepuberals i els ovaris de pacients adultes tractades amb aquest anàleg agonista de la GnRHa són més radioresistents que els ovaris de pacients adultes no tractades amb l'anàleg, confirmant estudis clínics i histològics anteriors. La triptorelina també té un efecte protector enfront de la inestabilitat cromosòmica espontània, que es traduiria en una millora de la funció gonadal. Aquesta és evident quant als paràmetres citogenètics estudiats, i s'observa com a tendència pel que fa a les condicions reproductives de les femelles. En relació a l'estudi de regions inestables, s'han identificat disset seqüències telomèriques intersticials classificades com a freqüents i molt freqüents i s'han caracteritzat set llocs fràgils induïts per l'afidicolina en fibroblasts fetals d'aquesta espècie. Ambdós tipus de seqüències estan implicats en processos evolutius i en esdeveniments d'inestabilitat cromosòmica de l'espècie. Per acabar, s'ha determinat que les bandes cromosòmiques en rata no es trenquen a l'atzar, sinó que hi ha regions que pateixen més alteracions cromosòmiques que altres i que, per tant, són més inestables. Tenint en compte els efectes transgeneracionals de la RI, els efectes d'un mutagen químic, la inestabilitat cromosòmica espontània, els llocs fràgils i les seqüències telomèriques intersticials, les zones més inestables del cariotip de rata es localitzen en els cromosomes RNO1, RNO2 i RNO3. Les bandes cromosòmiques RNO1q22, RNO1q43, RNO2q32 i RNO3p12 són les més inestables del cariotip d'aquesta espècie.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno