Ús de plataformes de força per a l'estimació del pes viu, i valoració de la condició corporal i de la locomotricitat de verres en producció

• Autores: Lluis Puigdomenech Franquesa
• Directores de la Tesis: Joan Ramón Rosell Polo (dir. tes.), Daniel Babot Gaspa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2009
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio German Torres Salvador (presid.), Jaume Arnó Satorra (secret.), Emilio Gil Moya (voc.), Joan Tibau i Font (voc.), Lluís Miquel Plà (voc.)
• Materias:
  • Ciencias agrarias
    • Ingeniería agrícola
      • Mecanización agrícola
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología e ingeniería mecánicas
      • Maquinaria agropecuaria
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • En aquest treball, es pretén analitzar les possibilitats que té l'introducció deplataformes de força simples (plataforma rígida de 1,5*3,0 m sobre quatrecèl.lules càrrega al pas de verres sense aturar ni condicionar) en granja deproducció de garrins per a l'estimació de pes viu, valoració de la condiciócorporal (gruix de dorsal sobre pes viu) i de la locomotricitat (anàlisi de lamarxa).A partir d'una meta-anàlisi i l'estudi de les dades observades en granja (pes viuestàtic, gruix de greix dorsal, ingesta), es conclou que la plataforma de força hade considerar-se com a eina de diagnòstic de l'alimentació de verres i no com aeina predictiva de la producció (increment de pes de la garrinada durantl'alletament) o reproducció (interval desalletament-detecció de zel o bé cubriciófecundant).L'estimació de pes viu mitjançant la plataforma de força es veu condicionadaper l'aparició de valors "outliers" que podrien ser exclosos mitjançant una dobleplataforma. Un cop realitzat un correcte retall del senyal rellevant al pas de lesverres sobre la plataforma, es pot estimar amb suficient precisió el pes viu ( 1,1% RMSE).Analitzant el senyal sumat al pas de la verra sobre la plataforma de força i per adiferents bandes de freqüència (entorn, per sota i per sobre de la freqüèncianatural de la plataforma, 15 Hz), es valora mitjançant xarxes neuronals siexisteix informació per a quantificar el gruix de greix dorsal o si més nodiscriminar entre verres magres i grasses. A partir de la metodologia usada, noes pot concloure l'existència d'informació per a la quantificació del greix dorsal,encara que es pot arribar a discriminar, per a freqüències per sobre de lanatural (20-30 Hz), les verres més magres (gruix de greix dorsal per sota de 19mm) de la resta.Del tratament del senyal de les cèl·lules de càrrega per separat on es recolza laplataforma, es valora la posició del centre de gravetat de l'animal i s'intrepeta latrajectòria en cada moment. De les variables extretes de la comparació entretrajectòria i posició del centre de gravetat, es pot arribar a agrupar ("clustering")les verres segons la qualitat de la marxa.