Tècniques de maneig de pomera (Malus domestica Borkhausen) en agricultura ecològica
- Autores: Georgina Alins
- Directores de la Tesis: Simó Alegre Castellví (dir. tes.), Jesús Avilla Hernández (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2009
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: María José Sarasúa Saucedo (presid.), Valero Urbina Vallejo (secret.), Lucía Adriana Escudero Colomar (voc.), Enrique Dapena de la Fuente (voc.), Luis Asín Jones (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
En la darrera dècada, la superfície en agricultura ecològica a Europa ha experimentat unfort augment, però la producció de fruita dolça encara no arriba a l'1% de la producció totaldegut a les dificultats tècniques que comporta. La producció de pomes en agricultura ecològica planteja tota una sèrie de reptes com l'elecció de la varietat, el control de plagues, malalties i flora arvense i l'aclarida, entre altres. El treball realitzat en aquesta tesi ha tingut com a objectiu incrementar el coneixement en varietats resistents, cobertes vegetals, control del pugó gris i aclarida amb la finalitat d'augmentar la rendibilitat de les plantacions de pomeres presents al sud d'Europa.De cara a les noves plantacions, s'han avaluat agronòmicament i sensorialment 8 varietatsde poma resistents a motejat i 2 varietats poc susceptibles a aquesta malaltia durant 3anys. D'aquestes varietats, només 'Condessa', 'Dalinredcov' i 'Corail®' van assolir unaproducció mitjana total de 50.000 kg·ha-1 i any, però només 'Dalinredcov' va tenir més del80% de la collita amb calibre comercial. 'Condessa', 'Arianecov', 'Juliet®' i 'Topazcov' van ser les varietats menys susceptibles a cendrosa i 'Juliet® va mostrar poca susceptibilitat a pugó gris. Les varietats millor valorades pels consumidors van ser 'Arianecov', 'Dalinredcov', 'Goldrush' i 'Modì®'. Tanmateix, cap d'aquestes varietats té a la vegada una elevada productivitat, poca susceptibilitat a cendrosa i pugó gris i bona acceptació per part dels consumidors, i per tant, cap d'elles es considera òptima per al cultiu ecològic.S'ha dut a terme un assaig de cobertes vegetals en una plantació jove de pomeres perestudiar la seva influència en el creixement i la producció dels arbres així com en lapresència de plagues i enemics naturals. S'han provat 3 cobertes de vegetació espontània i2 cobertes sembrades de Trifolium repens L. i Festuca arundinacea Schreber que s'hancomparat respecte un sòl desherbat. Les cobertes presents durant el segon any de laplantació han disminuït el creixement dels arbres; en canvi, les cobertes implantades apartir del tercer any no han afectat el creixement. En cap cas, la producció dels arbres s'ha vist influenciada per la presència de vegetació a les cobertes. Les cobertes vegetalstampoc han afectat la presència d'enemics naturals als arbres ni a la incidència de plaguesa excepció del pugó verd. La densitat poblacional del pugó verd en els arbres de lescobertes amb vegetació ha estat menor al 2004, probablement degut al menor creixementdels arbres respecte el sòl desherbat Pel que fa al maneig fitosanitari de les plantacions, i donada la importància del control delpugó gris de la pomera, s'ha realitzat un seguiment de la dinàmica poblacional del pugódurant la tardor i s'han dut a terme dos assajos, un dels quals ha consistit en modificarl'entorn mitjançant cobertes vegetals i l'altre, en impedir de la colonització de tardor através de tractaments fitosanitaris. La presència de Plantago lanceolata L., hoste secundaridel pugó gris, a les cobertes no ha afectat la densitat poblacional d'aquesta plaga a lespomeres. Pel que fa al control del pugó gris a la tardor, s'han provat dues estratègies:alteració del reconeixement de la planta hoste (defoliació, aplicació d'extracte d'all i caolí) ieliminació de les ovípares (aplicació de sabó potàssic i piretrines). Només la defoliació haimpedit la colonització de tardor i en conseqüència ha controlat la plaga durant la primavera següent. Pel que fa a la resta de tractaments, només les piretrines aplicades durant el període de presència de les ovípares ha controlat satisfactòriament les poblacionsprimaverals de pugó gris.La regulació de la càrrega de les pomeres és una altra dificultat del cultiu de pomeres enproducció ecològica. S'ha provat un total de 10 productes entre la varietat 'Red Chief' i'Golden Smoothee®' per tal d'identificar aquells que, aplicats en floració, poden regular lacàrrega de les pomeres danyant flors o dificultant la fecundació i/o quallat. No s'hanobservat efectes d'aclarida per l'aplicació de caolí, vinagre, oli mineral d'estiu, clorur sòdic i el clorur càlcic. El sabó potàssic i l'oli d'oliva han reduït la càrrega dels arbres, però també han provocat russeting en fruits de 'Golden Smoothee®' fet que desaconsella el seu ús enproducció de pomes per a consum en fresc. Els únics productes que han provocat aclaridasense malmetre la collita han estat el permanganat potàssic i el polisulfur de calci. Unaúnica aplicació de permanganat potàssic i polisulfur de calci durant la floració no sempre ha estat suficient per regular la càrrega i per tant cal posar a punt un protocol per a l'úsd'aquests productes com agents per a l'aclarida.Els resultats obtinguts posen de manifest la dificultat del cultiu de poma ecològica, fentnecessari posar a punt noves tècniques de maneig per tal que la producció ecològica depoma sigui econòmicament viable a les zones actuals de conreu.
