Aquesta tesis se centra en l'anàlisi etnogràfic de la pràctica social de l'escriptura katakana. El katakana és una escriptura sil·làbica emprada principalment en la transcripció dels estrangerismes en japonès. Escriure un estrangerisme en katakana implica un procés dual que a l'hora que adapta una veu estrangera a la fonètica i la grafia japoneses, la singularitza en la seva escriptura. El katakana s'empra també en l'escriptura de mots japonesos i sino-japonesos però sols en usos particulars tals com emfasitzar, expressar emocions, transcriure sons, onomatopeies i pronunciacions, així com en la descodificació de llenguatges tècnics. Tots aquests casos tenen en comú la representació gràfica d'una diferència. La tesis també argumenta que aquesta característica fa jugar al katakana un paper complex i polièdric en la comunicació escrita japonesa. En aquest sentit, la recerca explora l'evolució històrica del katakana, establint una tipologia de la seva pràctica d'escriptura contemporània. Des d'aquesta base, l'escriptura katakana és entesa com una representació cultural aplicada a l'expressió ambivalent de la diferència en l'experiència social, que resulta significativa en la conformació de la identitat japonesa. En darrer terme, la proposta de la tesis és repensar les dinàmiques culturals implicades en la producció identitària.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados