Resumen de Estudi de factors clínic-patològics i valor pronòstic de l’expressió subcel·lular d’e-caderina en metàstasis hepàtiques de càncer colorectal
INTRODUCCIÓ: El carcinoma colorectal representa una de les neoplàsies més prevalents i la segona causa de mort per càncer en el món occidental. En el moment del diagnòstic, aproximadament el 25-30% dels pacients presentaran metàstasis hepàtiques sincròniques (estadi IV) i el 25% desenvoluparan metàstasis hepàtiques durant l’evolució de la malaltia, la majoria durant els 3 anys del diagnòstic del tumor primari. Tot i que la cirurgia de resecció hepàtica és considerada l’únic tractament capaç d’oferir una supervivència a llarg termini en els pacients amb metàstasis hepàtiques, essent aquesta als 5 anys del 25 al 40% en diferents sèries i, de fins al 58% amb l’ús de quimioteràpia perioperatòria, entre el 60 i el 85% dels casos presentaran recurrència de la malaltia durant els 2 següents anys de la resecció hepàtica. A part dels factors clínic-patològics associats a mal pronòstic pel que fa a supervivència global i lliure de malaltia, és necessari l’estudi de factors moleculars que ens ajudin a comprendre les diferències evolutives entre pacients amb un estadiatge similar de la malaltia. Segons resultats previs, es proposa que la proteïna epitelial transmembrana E-caderina pot tenir una funció oncogènica associada al seu grau de proteòlisis i translocació al citosol i/o nucli cel·lular. HIPÒTESI: La prevalença d’E-caderina proteolitzada localitzada en el citosol i/o nucli de la cèl·lula tumoral comportaria major agressivitat i capacitat d’invasió tumoral i permetria explicar les diferències en l’evolució clínica dels pacients. MATERIAL I MÈTODES: A partir d’una mostra de 242 pacients intervinguts de metàstasis hepàtiques d’origen colorectal entre els anys 1998 i 2009, es procedeix a l’estudi de les supervivències global, lliure de malaltia i supervivències segons el patró de recurrència. Es realitza un anàlisis bi i multivariant dels factors clínic-patològics dels pacients associats a mal pronòstic. Finalment, es procedeix a l’anàlisi de l’expressió nuclear d’E-caderina, mitjançant tècniques d’immunohistoquímica, en les mostres quirúrgiques de les metàstasis hepàtiques resecades. RESULTATS: La mediana de supervivència dels 242 pacients des de la cirurgia de resecció hepàtica fou de 51 mesos. El 71% dels pacients presentaren recurrència, amb un interval lliure de malaltia de 22 mesos de mediana. Pel que fa al patró de recurrència dels pacients intervinguts d’una primera cirurgia de metàstasis hepàtiques d’origen colorectal, la localització única hepàtica (47%), constitueix per una banda, el lloc de major recurrència de la malaltia i per altra, la localització amb un menor interval lliure de malaltia, amb una mediana de 13 mesos. Els pacients de millor pronòstic són els que presenten recurrència pulmonar única, tant una millor supervivència lliure de malaltia, de 18 mesos, com una millor supervivència global des de l’hepatectomia inicial (52 mesos). La mediana de supervivència global dels pacients amb E-caderina nuclear negativa en les mostres de MHCCR és de 82 mesos, mentre que la mediana pels pacients amb positivitat per a E-caderina nuclear és de 30 mesos. CONCLUSIONS: D’entre el total de pacients que presenten recurrència després d’una cirurgia de metàstasis hepàtiques, la localització pulmonar és la de millor pronòstic, pel que cal considerar el tractament quirúrgic d’aquests pacients sempre que sigui possible (cirurgia curativa R0 i pacient operable). L’edat, l’afectació ganglionar (N1 i 2), la presència d’invasió perineural, el nombre de metàstasis ? 3 i la presència d’E-caderina nuclear, són factors de risc independents de pitjor supervivència global. Igualment, les quatre darreres variables coincideixen com a factors de risc independents predictius de recurrència de la malaltia. La presència d’E-caderina nuclear en les mostres de metàstasis hepàtiques, s’associa a pitjor pronòstic en quant a supervivència global, supervivència lliure de malaltia i major risc de recurrència després d’una primera intervenció curativa de resecció per metàstasis hepàtiques d’origen colorectal (p<0.001).
