Avaluació del PPAF per promocionar l'activitat física des dels CAP. Assaig clínic aleatori controlat
- Autores: María Carmen Martín Borràs
- Directores de la Tesis: Myriam Guerra Bálic (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Teresa Icart Isern (presid.), Olga Bruna i Rabassa (secret.), Carlos Martín Cantera (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La presència d’uns nivells insuficients d’activitat física (AF) en la població és un dels factors que contribueix al desenvolupament o instauració precoç de les patologies cròniques més prevalents de la societat moderna. Una de les línies prioritàries d’actuació del Sistema Sanitari Públic es reduir el percentatge de persones insuficientment actives, així com el sedentarisme. Objectiu. Avaluar l’efectivitat del PPAF com a instrument de promoció de la salut des dels Centres d’Atenció Primària (CAPs) a partir de l’increment del nivell d’activitat física (AF). Mètode. Disseny: assaig clínic aleatori controlat. Àmbit: CAPs de Barcelona Ciutat i rodalies. Mostra. Un total de 414 individus de 10 CAPs (72% dones) amb un nivell insuficient d’AF, ?50 anys (65.68 ± 9.2 anys), amb algun diagnòstic de malaltia o condició crònica, una aptitud mínima per seguir el programa, i disposats a realitzar un programa d’AF com el PPAF (assistència mínima del 80%), que visitaven el CAP per qualsevol motiu, varen ser captats des de les consultes d’Atenció Primària (AP) i aleatoritzats en dos grups (grup intervenció, GI=221, i grup control, GC=). El GI va realitzar un programa d’exercici de 12 setmanes (2 sessions/setmana de 60 minuts/sessió). El CG va rebre el tracte habitual des de la consulta. Es varen avaluar: nivell d’AF (IPAQ), estats de canvi de Prochaska), qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) (SF-12), suport social (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS) i freqüentació (registre de visites al CAP). El registre de dades es va fer a l’inici del programa (mes 0), al finalitzar el mateix (mes 3), i passats 6 (mes 9) i 12 mesos de la finalització del programa (mes 15). En el cas de la freqüentació es van comparar el total de visites realitzades l’any previ i posterior al programa d’AF. Resultats. Els principals resultats d’aquest estudi han estat que: un programa d'AF que inicia en els CAPs i es vincula amb recursos esportius de la comunitat és eficaç en: (1) la creació de l’hàbit de realitzar AF i mantenir-lo a llarg termini (mes 0= 749.45 ± 774.6, mes 15= 1312.96 ± 1782.2 METs minut/ setmana), (2) la millora de la percepció de la salut avaluada a partir de la qualitat de vida autopercebuda (mes 0: component físic, CF = 41.8 ± 7.6; component mental, CM= 34.6 ± 7.4; month 15: CF= 45.4 ± 6.4, CM= 38.9 ± 6.4), (3) un major suport social (mes 0= 20.37 ± 18.7, mes 9= 43.00 ± 26.6), i (4) la disminució del nombre total de visites al CAP en els pacients insuficientment actius (18.2 ± 7.4 - 14.8 ± 8.5). Conclusions. Els resultats obtinguts en el present estudi indiquen que el PPAF ha demostrat ser una intervenció econòmica i efectiva per augmentar els nivells d’AF dels pacients insuficientment actius que acudeixen a les consultes d’AP, tant a mig (mes 9) com a llarg termini (mes 15).
