Estudio de incidencia de la listeriosis en España
- Autores: Fernando Parrilla Valero
- Directores de la Tesis: Josep Vaqué Rafart (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Esteve Pardo (presid.), Andreu Prat Marín (voc.), José Ramón Sáenz Domínguez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La listeriosi és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Listeria monocytogenes. Aquesta malaltia es transmet principalment per via digestiva a través dels aliments contaminats. L. monocytogenes es diferencia d’altres patògens per la seva alta capacitat de resistència a les condicions adverses i per presentar gran ubiqüitat en el medi ambient. Aquesta sèrie de factors afavoreix la contaminació dels aliments. La listeriosi segueix una tendència ascendent i està considerada com a una malaltia emergent. No obstant això, a Espanya, la listeriosi no està inclosa en el sistema de malalties de declaració obligatòria (MDO), fet que comporta la manca de vigilància epidemiològica. L’objectiu d’aquest treball és recollir de forma exhaustiva tota la informació epidemiològica disponible sobre la listeriosi a Espanya durant el període 2001-2007, per tal de conèixer la càrrega i l’evolució de la malaltia al nostre país i com a primer pas cap a la seva recollida sistemàtica i continuada. Per a desenvolupar aquest objectiu es va dissenyar un estudi descriptiu retrospectiu basat en la recollida de la informació per comunitats autònomes, segons una estratègia amb quatre etapes diferenciades: obtenció dels casos de listeriosis oficialment declarats; revisió de les pàgines webs oficials; contacte directe amb els responsables de vigilància epidemiològica a la recerca d’informació no publicada sobre listeriosi a la seva comunitat; i revisió de la literatura científica. Es va disposar de la informació de forma efectiva en 12 comunitats autònomes. A l’esmentat període es van recogir 1.242 casos de listeriosis, la qual cosa representa una taxa d’incidència de 0,56 casos per 100.000 habitants i any, que n’és molt superior a la oficialment declarada (0,16). Únicament el 1,78% dels casos estan associats a brots. En el periode esmentat la incidència té una tendència ascendent (p<0,001). La informació epìdemiològica recollida és molt escassa. La listeriosi és més freqüent en homes (59,75%) i a les etapes extremes de la vida (0,99 i 1,36 casos per 100.000 habitants/any en les persones >60 anys i 0-4 anys, respectivament). Un de cada cinc casos de listeriosis eren neonats o dones embarassades, que la meningitis i/o sepsis va ser la manifestació clínica més rellevant (superior al 50% dels casos) i que un 18% dels casos no tenia cap malaltia de base. La notificació dels casos va ser major als mesos centrals de l’any. Els aïllaments de L. monocytogenes van ser majoritaris en sang i/o líquid cefaloraquidi (93%), I el serotip més freqüent va ser el 4b (66,6%). La letalitat va ser del 21,3% en els 277 casos de listeriosis amb informació sobre el resultat clínic. La inclusió d’aquesta malaltia al sistema MDO permitria dimensionar la seva presència a Espanya, així com conèixer les característiques de l’afectació humana, ens igualaria a la resta de països de la Unió Europea, i permetria impulsar una prevenció i control eficaç.
