Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català. el cas del Pallars Sobirà
- Autores: Carles Guirado González
- Directores de la Tesis: Antoni F. Tulla i Pujol (dir. tes.), Miguel Á. Solana Solana (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Isabel Pujadas Rúbies (presid.), Enric Mendizábal Riera (secret.), Ismael Vaccaro (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 6 Citas
- Resumen
La construcció de certs imaginaris i representacions socials sobre la ruralitat en el context actual provoca que les àrees rurals apareguin, per determinats sectors de la societat urbana postindustrial, com un lloc atractiu, idíl·lic, on materialitzar certes preferències residencials. La reestructuració econòmica que en les últimes dècades del segle XX han experimentat una bona part de les àrees rurals del món occidental i l'equiparació de les condicions de vida entre la ciutat i el camp, antigament substancialment més desiguals, són algunes de les causes d’aquest “ressorgiment” rural. Aquests canvis han fet capgirar una situació que semblava irreversible per una situació més esperançadora, en la qual s’ha produït una recuperació demogràfica, econòmica i social d’aquests territoris. Aquests canvis han provocat l'arribada de nous residents, principalment procedents de centres urbans i de zones més densament poblades, els quals han ocasionat una important recomposició social, donant lloc a la formació de societats complexes en contextos que fins a fa relativament escassos anys mostraven una escassa diversitat social. La formació de “noves” societats rurals és un procés que no està exempt de conflictivitat social, sobretot a causa del xoc cultural, d'imaginaris sobre la ruralitat i d’estils de vida que es deriven de la convivència de diferents grups socials. L’estudi que es presenta a continuació se centrat a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya). Es tracta d'una zona d'alta muntanya, que ha estat fortament afectada pel procés de despoblació i que va abandonar la seva base econòmica tradicional, basada principalment en la ramaderia. No obstant això, els processos de reestructuració que vénen experimentat els territoris rurals han fet que el Pallars Sobirà, com d'altres àrees rurals catalanes es converteixi en una comarca atractiva para determinats sectors de la població urbana. Per conèixer com es manifesten aquests fluxos migratoris s'ha optat per un enfocament qualitatiu, utilitzant tècniques de narració, com són les entrevistes semiestructurades en profunditat, i d'observació, realitzant un extens treball de camp per a l'obtenció de les dades. A través de les entrevistes realitzades i de les tècniques d'observació s’han pogut abordar diferents temes al voltant de l’arribada de nous habitants a la comarca. En primer lloc, s'ha aprofundit en algunes qüestions relacionades amb el procés migratori experimentat pels nous residents, interessant-nos pels factors i motivacions que intervenen en la decisió de la migració, les raons que actuen en l'elecció de la destinació i la connexió existent entre el cicle de vida, la situació personal i el moment en què es realitza la migració. En segon lloc, s'ha abordat el procés d'assentament, centrant-nos principalment en aquells aspectes que es deriven de la (re)negociació d'una nova quotidianitat, que van des de la cerca d'un habitatge a la creació de noves xarxes socials en el lloc de destinació, passant per la inserció i adequació al mercat laboral i la construcció d'un nou estil de vida que es correspongui amb les aspiracions prèviament creades. La superació o no de les dificultats que s'associen a les primeres etapes d'assentament, i la forma en què es manifesten certs factors com el treball, l'habitatge, la creació de xarxes socials o la formació parella i/o família condicionen les expectatives de permanència. En tercer lloc s'ha parat atenció a les relacions establertes entre població local i nous residents, com a resultat dels fluxos migratoris urbà-rurals i d'incipients processos de gentrificació rural. La convivència de diferents grups socials, d'imaginaris i representacions socials divergents sobre la ruralitat i de valors i codis socioculturals contraposats, provoquen una situació de tensió i fragmentació social, en la qual afloren conflictes i desavinences entre els habitants de la comarca. En aquest context, certs sectors de població local estableixen criteris de distinció entre el nosaltres (“autòctons”) i l'ells (“nouvinguts”), com a estratègia de resistència davant d'una (suposada) invasió forana. La reafirmació de la identitat individual i col·lectiva per part de la població local desencadena, a part d’una distinció social, certes irregularitats en l'accés a drets bàsics pel fet de no pertànyer o de no ser acceptat per la comunitat. A causa d'això, en alguns casos la participació en la vida social i política de la comarca o l'ús de recursos territorials, com els béns comunals, poden veure's restringits únicament a la població local, evidenciant situacions de discriminació i/o exclusió social per la condició de “forà”. En aquest context, qüestions com el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat, la identitat individual i col·lectiva i la condició de classe juguen un paper destacat. No obstant això, i malgrat aquests símptomes de tensió social, l'arribada de nova població es percep per a la majoria de població com un fet positiu pel desenvolupament de la comarca, ja que han possibilitat una veritable revitalització demogràfica, social, econòmica i cultural, en la qual també estan contribuint de manera significativa les noves generacions de població local.
