Participació ciutadana i polítiques de regeneració urbana al centre històric de Barcelona
- Autores: Jordi Bonet- Martí
- Directores de la Tesis: Lupicinio Íñiguez-Rueda (dir. tes.), Barbara Biglia (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pedro Ibarra Güell (presid.), Joan Subirats i Humet (secret.), Roberta Marzorati (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
Des de mitjans dels anys 80, la participació s'ha incorporat gradualment als processos de formulació de polítiques urbanes a nivell local. Durant aquest mateix període, els centres històrics de les principals ciutats de l'Estat espanyol han estat objecte de plans de regeneració urbana adreçats a la revitalització dels barris cèntrics, que estaven sotmesos a dinàmiques d’empobriment i degradació física. La present tesi doctoral s’ubica en el camp dels estudis urbans i té per objectiu explorar aquelles dimensions rellevants per comprendre l’impacte de la participació dins les polítiques de regeneració urbana dels centres històrics. Per fer-ho, em baso en el mètode d'anàlisi comparativa de quatre estudis de cas ubicats a la Ciutat Vella de Barcelona. Els quatre casos se situen temporalment amb posterioritat a l'aprovació de PERIs (Plans Especials de Reforma Interior) i comparteixen el fet de suposar modificacions (substantives o procedimentals) respecte als acords assolits en l’elaboració dels PERIs. El primer cas, correspon al Comissió de Gestió de l'ARI (Àrea de Rehabilitació Integral) que va funcionar des de 1.987 fins a l’any 2006 i que fou el primer òrgan de participació formal obert a les Associacions de Veïns. Aquesta va ser el responsable de seguiment i avaluació de les principals operacions de reforma urbana realitzades durant aquest període. El segon cas és el projecte Illa Robador-Sadurní que consistia en la construcció d'un hotel de luxe, apartaments i oficines en una de les zones més degradades del Raval i que fou motiu d'oposició per part d'un sector d'un moviment veïnal, així com de grups alternatius a la zona. El tercer cas és el conflicte del Forat de la Vergonya, situat al barri de Casc Antic, i on l’Ajuntament volia construir un aparcament subterrani i habitatges per a joves el que va motivar l’oposició del veïnat i els moviments socials alternatius. Finalment, no només van ser capaços d'aturar el projecte de l’Ajuntament, sinó que van elaborar un projecte alternatiu de parc urbà que fou acceptat per l'Ajuntament després del Procés participatiu. El quart cas correspon al procés de participació en la Reforma de la Plaça de la Gardunya, un espai públic situat darrere del mercat de la Boqueria i que es troba en l'actualitat ocupat per un aparcament. Els resultats que s’analitzen a la tesi han estat extrets de dos projectes d'investigació en què he participat: el primer, l'avaluació de la Participació Ciutadana en projectes de Llei de Barris, finançat pel Departament de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i dirigit pel dr. Marc Parès i el segon, el SEJ 2007-67388/CPOL REDES participació i la regeneració dels centres històrics urbans, dirigit pel Dr Ismael Blanco (IGOP-UAB) i finançat pel Pla Nacional d'I + D 2004-2007. La tesi es presenta en forma de compendi de publicacions. Es compon d'una introducció, cinc articles, una síntesi global que inclou la discussió dels resultats de la investigació principal i, finalment, les conclusions. A més a més, s’inclou un annex on s’explica la reforma urbana de Ciutat Vella des dels seus orígens fins a l'aprovació del PERI.
