Resumen de Diversitat, ecologia i usos en bioindicació d’algues caràcies i macròfits a la península Ibèrica
La península Ibèrica és un territori molt divers pel que fa als ecosistemes aquàtics. No obstant, són escasses les publicacions referents a la flora que els ocupa. En aquesta tesi es presenta un catàleg florístic de 846 mostres d’algues caràcies recol•lectades a 456 masses d’aigua diferents. S’han identificat 28 espècies o varietats pertanyents als cinc gèneres citats a Espanya, essent Chara el més freqüent, i s’amplia l’àrea de distribució de 18 espècies o varietats i l’ecologia de 8 d’elles, algunes vulnerables o en perill d’extinció. D’aquesta manera s’incrementa el coneixement que es té sobre aquest grup algal i s’apunten algunes de les causes principals que han ocasionat el descens d’espècies al llarg del temps a la conca del riu Duero, relacionades principalment amb l’agricultura i la ramaderia. Per altra banda, les caràcies són organismes amb una elevada plasticitat morfològica en relació a les condicions ambientals i existeixen complexes d’espècies que fan que la seva identificació no sempre resulti una tasca fàcil. La parella conflictiva Chara aspera-Chara galioides es diferencia bàsicament pel diàmetre dels anteridiòfors madurs, però aquest caràcter podria no tenir significació sistemàtica. Amb l’objectiu de conèixer l’efecte de la llum, la temperatura i la salinitat sobre la morfometria de diverses estructures, s’han cultivat a una cambra i es proposen nous caràcters vegetatius que farien factible la seva separació com a dues espècies diferents, tals com el diàmetre de l’eix principal. Per acabar, els ecosistemes aquàtics lòtics i lenítics de la península Ibèrica són sotmesos a gran quantitat de pressions antropogèniques que posen en seriós compromís la seva continuïtat i la supervivència de la interessant flora que sovint els ocupa. Desgraciadament, Espanya no compta actualment amb índexs adequats per conèixer l’estat d’aquests ecosistemes. Tanmateix, són molts els estudis i normatives com la Directiva Marc de l’Aigua que posen de manifest el paper bioindicador dels macròfits, en general i de les caràcies, en particular. En aquesta tesi es proposen dues eines per avaluar l’estat ecològic dels llacs i llacunes de la conca del riu Duero (INEQUAL) i de rius d’àmbit mediterrani (IMF). Aquests dos índexs podrien ajudar a l’hora de prendre mesures de gestió, conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics ibèrics.
