La implementació de la simulació clínica d'alta fidelitat en el grau d'infermeria: un estudi mixt sobre les experiències dels estudiants
- Autores: Carolina Eva Watson
- Directores de la Tesis: María Dolors Bernabeu (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Navarro Soto (presid.), Paola Galbany Estragués (secret.), David Ballester Ferrando (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Les experiències en simulació clínica d’alta fidelitat són cada vegada més presents en la formació infermera, permetent als estudiants practicar habilitats clíniques avançades prèviament a entrar en contacte amb pacients reals. En el context espanyol s’han conduit poques recerques per avaluar aquestes experiències amb l’entrenament en simulació.
En el marc d’aquesta tesi, durant el curs 2015-2016 es va procedir al disseny i posterior implementació d’un programa de simulació d’alta fidelitat dirigit a estudiants de segon grau d’infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i seguidament, es va aprofundir en l’experiència d’aquests alumnes davant la inclusió d’aquesta nova metodologia docent.
OBJECTIUS DE RECERCA Comprendre l'experiència dels estudiants de segon d'infermeria durant la seva participació en la primera edició del programa de Simulació clínica d'alta fidelitat a la Universitat Autònoma de Barcelona METODOLOGIA Metodologia seqüencial mixta, de model i mètode mixtos. En la primera fase de l’estudi es van recollir dades quantitatives i qualitatives mitjançant un qüestionari autoadministrat als estudiants de segon curs d’infermeria (n=84) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va realitzar després de la seva participació en la primera edició del programa de simulació d’alta fidelitat de la Universitat. Seguidament es va procedir a la segona fase de l’estudi; setze entrevistes individuals semiestructurades en profunditat van ser conduïdes presencialment amb estudiants d’infermeria que havien participant en el programa de simulació.
Es va dur a terme un anàlisi descriptiu de les dades quantitatives del qüestionari i un anàlisi de contingut de les dades qualitatives resultants del mateix seguint el model de Taylor i Bodgan (1984). Les dades qualitatives obtingudes amb les entrevistes en profunditat van ser analitzades utilitzant el mètode fenomenològic de Colaizzi’s (1978). Totes les dades van ser integrades mitjançant una integració interpretativa dels resultats.
RESULTATS Els resultats mostren que la simulació va contribuir positivament a la percepció dels estudiants sobre l’adquisició de resultats i competències d’aprenentatge. Es van observar diferencies significatives en la percepció d’adquisició d’alguns resultats d’aprenentatge en funció de l’experiència prèvia en l’àmbit de la salut i d’haver completat prèviament les pràctiques assistencials a l’hospital.
Els següents quatre temes van ser identificats: ‘aprenent a traves de la simulació: reconceptualitzant l’error’; ‘actuant com una infermera, deixant de ser estudiant’; ‘facilitadors i barreres de l’aprenentatge’; ‘transició de la simulació a la realitat’.
CONCLUSIONS Tenint en compte la complexitat de les cures d’infermeria, un programa integrador de simulació clínica d’alta fidelitat pot contribuir a augmentar la confiança i autonomia dels estudiants d’infermeria oferint-los un lloc per practicar on els errors es consideren una oportunitat d’aprenentatge, alhora que es garanteix la seguretat del pacient. Els estudiants d’infermeria consideren que la simulació els prepara per l’entorn clínic real i contribueix a fer visibles elements inadvertits del rol infermer.
Els presents resultats poden servir de base perquè altres universitats espanyoles continuïn desenvolupant aquesta metodologia en els currículums d'infermeria i podrien incentivar la cooperació entre les universitats d'infermeria en aquest sentit.
