Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Normas de estilo de publicación en Lletres asturianes: Boletín Oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana

Página web de la revista

Normas de Estilo de la Publicación

Normes pa la presentación de trabayos a Lletres Asturianes

1. Los trabayos tendrán un llargor máximu de 25 fueyes (incluyendo semeyes, tables ya illustraciones).

2. La llingua principal ye l’asturianu, pero podrán asoleyase trabayos escritos n’otres llingües.

3. Enantes de la espublización, el Conseyu de Redaición unviará les propuestes d’artículos a dos revisores esternos qu’informarán del valir científicu de los mesmos a Lletres Asturianes. Esta revisión ye condición necesaria pa la so aceutación definitiva.

4. Lletres Asturianes encargaráse de les correiciones ortográfiques, de puntuación o d’estilu de los trabayos que s’asoleyen. Los autores comprométense a correxir una prueba d’imprenta.

5. Cada artículu habrá inxertar, obligatoriamente, el títulu y el nome del autor, qu’axuntará con esti envís una tarxeta onde se comuniquen señes, teléfonu y/o corréu electrónicu. Inxertaráse igualmente un «Resume» d’unes 300 pallabres de llargor que reflexe les llinies xenerales de conteníu del trabayu, asina como un apartáu de «Pallabres-clave» con un máximu d’hasta cinco pallabres. El «Resume» y les «Pallabres-clave» apaecerán en tolos casos n’asturianu y n’inglés. El títulu conseñaráse tamién n’inglés.

6. La presentación gráfica del trabayu siguirá les normes xenerales d’estilu que se conseñen darréu:

- El títulu marcaráse con lletra negrina, cuerpu 14; con mayúscula namái al entamu la frase.

- El corpus principal del testu dirá en lletra redonda, blanca, cuerpu 12, interlliniáu senciellu.

- Los subtítulos o encabezamientos marcaránse con lletra negrina, redonda, cursiva o versalina según proceda; con mayúscula namái al entamu la frase. - Dientro’l testu les pallabres que quieran destacase marcaránse en lletra cursiva ensin emplegar nunca lletres mayúscules. Les cites testuales conseñaránse «ente comines»; si la cita ye curtia pue inxerise dientro’l parágrafu; si ye llarga inxeriráse en parágrafu aparte, sangrada y en lletra de cuerpu 11.

- Los étimos marcaránse con lletra versalina. Les trescripciones fonétiques y fonolóxiques conseñaránse preferiblemente acordies col sistema del AFI (IPA).

- Tolo referente a mapes, esquemes o cuadros orientativos, organizativos o informativos afayaráse col estilu xeneral encamentáu pal testu principal. Habrán dir inxertaos nel llugar que-yos correspuenda dientro’l testu o señalaráse debidamente ónde deben dir asitiaos.

- Pa les notes a pie de páxina siguiránse estes mesmes indicaciones.

- Les referencies a un autor conseñáu na bibliografía fadránse citando ente paréntesis l’apellíu o apellíos, la fecha d’asoleyamientu y les páxines de la obra, separtando la fecha y les páxines con dos puntos y un espaciu:

[...] El fenómenu vuélvese práuticamente obligatoriu cuando se da coincidencia de nomes de pila (García del Valle 2003: 15-16) y d’esta miente [...]

- Cuando nun se cite na bibliografía, la remisión faise en nota a pie de páxina, conseñando nella: nome y apellíos del autor, fecha de publicación ente paréntesis, títulu, llugar y editorial, acordies coles indicaciones daes pa les referencies bibliográfiques que siguen darréu. P. ex.: J. M. GONZÁLEZ

FERNÁNDEZ VALLÉS (1971): «Temas de toponimia asturiana», n’Archivum XXI: 121-133.

- Les referencies bibliográfiques asitiaránse a lo cabero’l trabayu, según l’esquema que sigue, ordenaos los autores y/o títulos per orde alfabéticu d’apellíos y en lletra de cuerpu 9, con sangría francesa de 0,6 cm y acordies coles marques tipográfiques y la estremación que s’exemplifica darréu:

Revistes:

- Estudis Romànics. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, [1986–].

- Lletres Asturianes. Boletín de l’Academia de la Llingua Asturiana. Uviéu, ALLA, [1982–].

Artículos de revista:

CHAMBON, Jean Pierre (2005): «Pour la datation des toponymes galloromans: un étude de cas (Ronzières, Puy-de-Dôme)», n’Estudis Romànics XXV: 39-58.

PENSADO TOMÉ, José Luis (1960): «Estudios de lexicografía asturiana», n’Archivum 10: 53-120.

Llibros:

Actes del I Conceyu Internacional de Lliteratura Asturiana (CILLA). Uviéu, 5-6-7 y 8 de payares 2001. Uviéu, ALLA.

BLAISE, Albert (1993): Dictionnaire Latin-Français des Auteurs Chrétiens. (Bélxica), Brepols Publishers. [Reimp. de la ed. de 1954].

DD.AA. (1980): Estudios y trabayos del Seminariu de Llingua Asturiana. II. Coord. X. Ll. García Arias. Uviéu, Serviciu de Publicaciones de la Universidá d’Uviéu.

FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ-CANTERA, Galo [«Fernán Coronas»] (1984): Rimas y refranero. Ed. de Carlos Rico Avello. Uviéu, Principáu d’Asturies.

JUNQUERA HUERGO, Juan [e.d.]: Diccionario del dialecto asturiano. [Ensin asoleyar, orixinal nos fondos de la Biblioteca de la Fundación Menéndez Pidal (Madrid)].

LLERA RAMO, Francisco José (1994): Los asturianos y la lengua asturiana. Estudio sociolingüístico para Asturias-1991. Uviéu, Principáu d’Asturies.

MORI DE ARRIBA, Marta & María CRESPO GRANDE (2006): Xeres y xuegos de llingua oral. Uviéu, ALLA. [Col. «Estaya Pedagóxica» nu 19].

Contribuciones en llibros:

CANO GONZÁLEZ, Ana Mª & Dieter KREMER (2001): «Onomastik/Onomastique. Eigennamen/Estudio de los nombres propios», en Lexikon der Romanistischen Linguistik (LRL) I,1. Tübingen, Max Niemeyer Verlag: 868-899.

CHEVALIER, Maxime (2003): «Unas enseñanzas de los Cuentos asturianos de Aurelio de Llano», n’Actes del I Conceyu Internacional de Lliteratura Asturiana (CILLA). Uviéu, 5-6-7 y 8 de payares 2001. Uviéu, ALLA: 15-22.

GARCÍA ARIAS, X. Ll. (2002): «Algunos datos más sobre los arabismos de la lengua asturiana», en Vocabula et Vocabularia. Études de lexicologie et de (méta)lexicographie romanes en l’honneur du 60e anniversaire de Dieter Messner. Bernhard Pöll & Franz Rainer (eds.). Frankfurt am Maine, Peter Lang, Europäischer Verlag der Wissenschaften: 119-130.

GONZÁLEZ-QUEVEDO GONZÁLEZ, R. (2001): «The Asturian Speech Community», en Multilingualism in Spain. Sociolinguistic and Psycholinguistic Aspects of Linguistic Minority Groups. M. Teresa Turell (ed.). Clevedon, Multilingual Matters Ltd.: 165-182.

RAMOS CORRADA, M. (2001): «Literatura asturiana y modernidad», en Minorisierte Literaturen und Identitäts in Spanien und Portugal. Sprache. Narrative Entwürfe. Texte. Hrsg. Javier Gómez Montero. Darmstadt, Wiss. Buchges: 205-220. [Beiträge zur Romanistik, Band 5].

7. Habrá unviase copia en papel y copia electrónica del orixinal presentáu. La copia electrónica mandaráse en formatu compatible colos procesadores de testos más al usu pa PCs. Los trabayos empobinaránse a:

Lletres Asturianes

ACADEMIA DE LA LLINGUA ASTURIANA

C/ L’Águila 10 – 33003 Uviéu

Apartáu 574 – 33080 Uviéu e-mail: publicaciones@academiadelallingua.com


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus