De l’«esclat social» d’octubre de 2019 al canvi constitucional. El significat polític de les mobilitzacions socials a Xile

• Manuel Antonio Garretón ^[1] ; Rommy Morales-Olivares ^[2]
  1. [1] Universidad de Chile

     Universidad de Chile

     Santiago, Chile

     
  2. [2] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 137, Nº 2, 2023, págs. 91-104
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • A partir d’una hipòtesi sobre la transformació al llarg del temps de la societat i de la configuració de la democràcia, en les seues dimensions culturals i polítiques, s’estudien les causes de l’esclat social d’octubre de 2019 a Xile, i la trajectòria de la relació entre política institucional i les mobilitzacions socials que van desembocar en el plebiscit de 2020 per a la Nova Constitució. La qüestió plantejada és fins a quin punt els dos grans problemes en joc identificats podran ser superats: un nou ordre econòmic social que supere el model instal·lat per la dictadura (el «neoliberalisme amb característiques xilenes»), corregit parcialment pels governs democràtics de la Concertación i la Nueva Mayoría (Garretón, 2012; Mayol, 2013; Atria, 2013), com a coalicions de centreesquerra, i noves formes de relació entre política i moviment social que podrien superar el model clàssic d’imbricació entre tots dos per al cas de Xile i la seua ruptura radical respecte del passat.