Maria Aurèlia Capmany reescriptora: de Traduït de l’americà a Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà

• Autores: Vicent Simbor Roig
• Localización: Catalonia, ISSN-e 1760-6659, Nº. 32, 2023 (Ejemplar dedicado a: Versions d’autor: una reescriptura personal)
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Maria Aurèlia Capmany rewriter: from Traduït de l’americà to Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduít de l’americà
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    El present article té com a objectiu analitzar amb atenció el procés de reescriptura que Maria Aurèlia Capmany va fer de la seua novel·la curta Traduït de l’americà (1959) per a transformar-la en la novel·la Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà (1980). Hi ha, doncs, un procés d’«allargament» del text original que permet doblar-ne l’extensió. A partir dels estudis de la crítica textual genètica francesa o de les variants italiana i, sobretot, de les aportacions dels estudis generals sobre la intertextualitat i dels estudis de Genette sobre la hipertextualitat el present article mostra els recursos que han permès un canvi de subgènere (de la nouvelle a la novel·la), la modificació del relat (l’estructura, amb la segmentació en capítols parells i imparells, i els canvis en la tipologia del narrador autodiegètic) així com també les innovacions en la història (aparició de nous personatges i de nous motius). En les conclusions es fa un balanç de les conseqüències de tal remodelació.

  • English

    The aim of this paper is to carefully analyse the rewriting process that Maria Aurèlia Capmany did of her short novel Traduït de l’americà (1960, written 1959) to transform it into the novel Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà (1980, written 1979). There is, therefore, a process of «lengthening», of the original text that doubles its length. Based on the studies of French genetic textual criticism or the Italian variants and, above all, the contributions of general studies on intertextuality and Gérard Genette’s studies on hypertextuality, this paper shows the resources that have allowed a change of subgenre (from the short story to the novel), the modification of the narration (the changes in the typology of the autodiegetic narrator) and the modification of the text (the structure, with the segmentation into even and odd chapters) as well as the innovations in the story (appearance of new characters and new motives). The conclusions take stock of the consequences of such remodeling.

  • français

    Le but de cet article est d’analyser attentivement le processus de réécriture entrepris par Maria Aurèlia Capmany de sa nouvelle Traduït de l’americà (1960, écrite en 1959) pour la transformer en roman dans Ves-te’n ianqui o, si voleu, traduït de l’americà (1980, écrit 1979). Il y a donc un processus « d’allongement » du texte original dont la longueur double. À partir des études de la critique textuelle génétique française ou des variantes italiennes et, surtout, des apports des études générales sur l’intertextualité et des études de Gérard Genette sur l’hypertextualité, cet article montre les ressources qui ont permis un changement de sous-genre (de la nouvelle à le roman), la modification de la narration (les changements dans la typologie du narrateur autodiégétique) et la modification du récit (la structure, avec la segmentation en chapitres pairs et impairs) ainsi que les innovations dans l’histoire (apparition de nouveaux personnages et de nouveaux motifs). Les conclusions font le point sur les conséquences d’un tel remodelage.