Pandemia reproducción y procreación: materiales categoriales para un delinking educativo y cultural

• Christian Andrés Soazo Ahumada ^{[2] [1]}
  1. [1] Universidad de Chile

     Universidad de Chile

     Santiago, Chile

     
  2. [2] Centro de Investigaciones Estéticas Latinoamericanas (CIELA)
• Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 25, 2022 (Ejemplar dedicado a: Teoria i pandèmia: interseccions entre educació i cultura a Llatinoamèrica), págs. 107-121
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Pandemic, reproduction, and procreation: categorical materials for an educational and cultural delinking
  • Pandèmia, reproducció i procreació: materials categorials per a un delinking educatiu i cultural
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    En el presente trabajo se ofrece una reflexión categorial en torno a las principales nociones del pensamiento de Franz Hinkelammert y Jorge Veraza. Su atención principal, en el caso de Hinkelammert, remite a las posibilidades reproductivas del sujeto en un contexto narcotizado por la racionalidad instrumental de la ciencia y mercado capitalistas. En el caso de Veraza, refiere al potencial desobramiento revolucionario que las fuerzas productivas procreativas ejercen en su coexistencia irreductible ante la dominancia de las fuerzas productivas técnicas reificadas. A partir de este marco teórico se dialoga a su vez con las pedagogías radicales expuestas por Freire y Giroux, resaltando los puntos de convergencia con la propuesta vitalista-comunitaria de los autores arriba mencionados. El argumento de fondo de este planteamiento se focaliza en la educación o formación de un delinking o desconexión categorial radical en la que se despierte o tome conciencia de la urgencia de analogar educación con sobrevivencia o producción de la vida en contextos necropolíticos y pandémicos cada vez más devastadores como en el escenario contemporáneo.

  • català

    Aquest article ofereix una reflexió categòrica sobre les principals nocions del pensament de Franz Hinkelammert i Jorge Veraza. La seva atenció principal, en el cas de Hinkelammert, fa referència a les possibilitats reproductives del subjecte en un context embriagat per la racionalitat instrumental de la ciència i el mercat capitalistes. En el cas de Veraza, es refereix a la potencial inoperositat revolucionària que exerceixen les forces productives procreadores en la seva irreductible convivència amb el domini de les forces productives tècniques cosificades. A partir d'aquest marc teòric, es realitza un diàleg amb les pedagogies radicals exposades per Freire i Giroux, especialment amb les possibilitats d'articulació entre la medialitat/usos pedagògics tecnològics i l'alteritat comunitària. L'argument subjacent d'aquest enfocament se centra en l'educació o formació d'una desvinculació categòrica radical en la qual es pren consciència de la urgència d'analogiar l'educació amb la supervivència o la producció de vida en contextos necropolítics i pandèmics cada cop més devastadors com en l'escenari contemporani.

  • English

    This article offers a categorical reflection on the main notions of the thought of Franz Hinkelammert and Jorge Veraza. His main attention, in the case of Hinkelammert, refers to the reproductive possibilities of the subject in a context intoxicated by the instrumental rationality of capitalist science and market. In the case of Veraza, it refers to the potential revolutionary inoperosity that the procreative productive forces exert in their irreducible coexistence with the dominance of the reified technical productive forces. Based on this theoretical framework, this work proposes a dialogue with the radical pedagogies exposed by Freire and Giroux, especially with the articulating possibilities between mediality/technological pedagogical uses and community otherness. The underlying argument of this approach is focused on the education or formation of a radical categorical delinking in which becomes aware of the urgency of analogizing education with survival or production of life in increasingly devastating necropolitical and pandemic contexts as in the contemporary scenario.