Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La desconexión digital y docencia universitaria online en tiempos de pandemia por la COVID-19: una ilusión más que una realidad

    1. [1] Universidad Politécnica de Valencia

      Universidad Politécnica de Valencia

      Valencia, España

  • Localización: IDP: revista de Internet, derecho y política = revista d'Internet, dret i política, ISSN-e 1699-8154, Nº. 32, 2021 (Ejemplar dedicado a: març)
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • La desconnexió digital i la docència universitària online en temps de pandèmia per la COVID-19: una il·lusió més que una realitat
    • Digital disconnection and university teaching online in times of pandemic for COVID-19: an illusion more than a reality
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La declaración del estado de alarma por la pandemia de la COVID-19 ha supuesto que la actividad laboral sea realizada de forma telemática en los colectivos en los que ha sido posible. Uno de ellos es el ámbito universitario, en el que el profesorado ha pasado de la presencialidad a la virtualidad. El derecho a la desconexión digital que contempló la Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales deja en el aire numerosas cuestiones que dificultan la aplicación de este derecho, junto a su ausencia de desarrollo en el contexto de la universidad. Nos proponemos en este trabajo reflexionar sobre lo que ha supuesto más una ilusión que una realidad, abordando las carencias, limitaciones y falta de garantías de este derecho, ya que en esta coyuntura que nos ha tocado vivir no hemos podido desconectar en ningún momento. Al respecto, debemos tener en cuenta que el escenario que nos hemos encontrado no ha ido acompañado de unas medidas, instrucciones y protocolos en donde el derecho a la desconexión digital se contemplara, y que el número de horas empleadas en la docencia online ha sido muy superior al habitualmente dedicado a la docencia presencial. Cuestiones como la dificultad de conciliación de la actividad laboral con la vida familiar en un marco de actividades virtuales con una hiperconexión continuada determinan que sea preciso el establecimiento de límites legales y personales para el ejercicio de este derecho a la desconexión digital, y que recientemente se han determinado en el Real Decreto Ley 28/2020, de 22 de septiembre, de trabajo a distancia.

    • English

      The declaration of the state of alarm about the COVID-19 pandemic has meant that work activity is carried out in a telematic way, in the collectives in which it has been possible. One of them is the university sphere, in which the teaching staff has moved from the classroom to the virtual world. The right to digital disconnection provided for in Organic Law 3/2018, of 5 December, on Personal Data Protection and Digital Guarantee leaves many issues in the air that make it difficult to implement this right, together with its lack of development within the university. In this paper we intend to reflect on what has been more an illusion than a reality, addressing its shortcomings, limitations and lack of guarantees of this right, since in this scenario that we have lived we have not been able to disconnect at any time. We have to take into account that the scenario that we have encountered has not been accompanied by measures, instructions, or protocols in which the right to digital disconnection is contemplated, and that the increase in hours dedicated to online teaching has been much higher than if it had been face-to-face teaching. Issues such as the difficulty of reconciling work activity with family life in a framework of virtual activities with a continuous, excessive connection to the internet determines that it is necessary to establish legal and personal limits for the exercise of this right to digital disconnection.

    • català

      La declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia de la COVID-19 ha comportat que l’activitat laboral s’hagi desenvolupat de manera telemàtica en els col·lectius en els quals ha estat possible. Un d’aquests és l’àmbit universitari, en què el professorat ha passat de la presencialitat a la virtualitat. El dret a la desconnexió digital que va preveure la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia digital, deixa en suspens nombroses qüestions que dificulten l’aplicació d’aquest dret, juntament amb la seva manca de desenvolupament en l’àmbit de la universitat. Aquest article pretén reflexionar sobre el fet que ha estat més una il·lusió que una realitat, abordant les mancances, limitacions i falta de garanties d’aquest dret, ja que en l’escenari que ens ha tocat viure no hem pogut desconnectar en cap moment. Hem de tenir en compte que l’escenari amb què ens hem trobat no ha anat acompanyat de mesures, instruccions, protocols en què es preveu el dret a la desconnexió digital, i que l’increment de les hores dedicades a la docència online ha estat molt superior que si hagués estat una docència presencial. Qüestions com la dificultat de conciliar l’activitat laboral amb la vida familiar en un marc d’activitats virtuals amb una hiperconnexió continuada determinen que cal establir límits legals i personals per a l’exercici d’aquest dret a la desconnexió digital, i que recentment s'han determinat en el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno