Efectes del canvi d’ús del territori sobre l’avifauna que hi niua: el cas de l’ampliació del campus de la Universitat d’Alacant

• Autores: Vicent Bataller Grau
• Localización: Nemus: revista de l'Ateneu de Natura, ISSN 1697-2694, Nº. 10, 2020, págs. 86-97
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Effects of the land use changes on the birds breeding in: the case of the extension of the University of Alacant campus
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    L’abandonament dels conreus tradicionals de secà és una de les principals transformacions de l’hàbitat a la comarca de l’Alacantí, amb els consegüents efectes sobre l’avifauna que acull. El present treball analitza aquest fenomen en un període, àmbit i circumstàncies concretes: entre 2006 i 2011 s’ha comprovat com els primers treballs de l’ampliació de la Universitat d’Alacant han afectat els ocells que nidificaven als bancals d’oliveres alterats per les obres. S’hi descriu l’evolució del nombre de nius de les principals espècies, les quals varien dels primers anys als darrers, a pesar del curt termini estudiat. Com a situació que devia donar-se a l’àmbit des de feia anys, al principi existeix una densitat altíssima de capsots o capsigranys (Lanius senator). A mesura que els terrenys comencen a transformar-se, s’observa com va desapareixent aquest lànid i, alhora, colonitza la zona el botxí meridional (Lanius meridionalis) i la blanca o garsa (Pica pica). Del capsot ja es coneixia la seua sensibilitat a la transformació de l’hàbitat i, del còrvid, per contra, la seua capacitat d’adaptació i oportunisme; no s’havia constatat, però, aquesta darrera circumstància en el botxí, si bé s’intuïa per la seua aparent ocupació de camps d’oliveres abandonats, almenys a l’entorn d’Alacant. Així doncs, la degradació del camp tradicional pot provocar la minva o desaparició d’una espècie, però també la colonització de l’altra que hi ha del mateix gènere. L’estudi realitzat ha permés determinar les conseqüències precises que un cas paradigmàtic de transformació del conreu tradicional de secà ha causat sobre l’avifauna nidificant.

  • English

    The abandonment of traditional farming of crops on unirrigated land is one of the main causes of habitat transformation in the region around Alacant and one that obviously affects the birds which rely upon this type of habitat. The present article analyzes this phenomenon during a specific timescale, area and set of circumstances: between 2006 and 2011, we studied the how the first elements of the extension of the University of Alacant affected birds breeding in the olive groves transformed by the construction work. The evolution of the number of nests of the main species is described, which vary from the first years to the last, despite the shortness of the period under study. At the beginning of the study, just as there must have been for many years beforehand, there is a very high density of woodchat shrike (Lanius senator). As the groves were being converted, that laniidae species disappeared but, at the same time, Iberian grey shrike (Lanius meridionalis) and magpie (Pica pica) colonized the area. It is already known that the woodchat shrike is vulnerable to habitat transformation and that the magpie has a well-known ability to adapt. However, adaptability had not been confirmed in the Iberian grey shrike, although it’s colonization of abandoned olive groves had already been observed, at least in the Alacant area. Thus traditional farming deterioration can cause the reduction or local extinction of a species, but also the colonization from another one belonging to the same genus. The study has made it possible to determine the precise consequences that a case of paradigmatic transformation of the traditional dryland crop has caused on nesting birds.