Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Mediterranean trade in the Pyrenees: Italian merchants in Puigcerdà, 1300-1360University of California, Los Angeles

    1. [1] University of California System

      University of California System

      Estados Unidos

  • Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Nº 40, 2020, págs. 55-74
  • Idioma: inglés
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      A partir de las evidencias notariales que se han conservado en la pirenaica villa de Puigcerdà, este artículo investiga la conexión entre el interior de las regiones montañosas del Mediterráneo y las redes comerciales mediterráneas más amplias a finales de la Edad Media. Se muestra que, siguiendo la rápida expansión de la producción de paños en los Pirineos Catalanes durante el final del siglo xiii, mercaderes italianos (la mayoría toscanos), algunos de ellos provenientes de pequeñas ciudades de interior, comenzaron a viajar no solo desde los principales puertos del Mediterráneo, sino hacia el interior del Pirineo catalán, donde vendían paños teñidos desde finales de 1302. La actividad comercial de estos mercaderes parece que se incrementó durante las primeras décadas del siglo XIV, ya que la producción de paños en Puigcerdà continuó creciendo y persistió hasta finales de la década de los sesenta del mismo siglo. Este artículo, mediante una comparación entre el número de mercaderes italianos activos en Puigcerdà y en la pequeña villa catalana de Castelló d’Empúries, revela que el nivel de acceso de los productores mediterráneos al comercio en el interior de las regiones montañosas fue significativamente más bajo que el de la costa. Ambas villas parece que forman parte de una red interconectada que vio algunos de los mismos mercaderes comerciantes en Puigcerdà y en Castelló. Esta red probablemente estaba basada en Perpiñán, con un alto número de mercaderes italianos residentes. El número de italianos vendedores de tinte en la costera Castelló superaron por mucho a los de Puigcerdà, lo que sugiere que, si bien los Pirineos interiores estaban vinculados al comercio mediterráneo, estas conexiones económicas eran menos densas que las s de las zonas costeras y más limitadas por la geografía local.

    • català

      A partir de les evidències notarials que encara existeixen de la pirinenca vila de Puigcerdà, aquest article investiga la connexió entre l’interior de les regions muntanyoses de la Mediterrània i les xarxes comercials mediterrànies més extenses a la fi de l’Edat Mitjana. Es mostra que, seguint la ràpida expansió de la producció de draps als Pirineus catalans durant el final del segle xiii, mercaders italians (la majoria toscans), alguns dels quals provinents de petites ciutats d’interior, van començar a viatjar no només des dels principals ports de la Mediterrània, sinó cap a l’interior del Pirineu català, on venien draps tenyits des de finals de l’any 1302. Sembla que l’activitat comercial d’aquests mercaders es va incrementar durant les primeres dècades del segleXIV, ja que la producció de draps a Puigcerdà va continuar creixent i va persistir fins a finals de la dècada dels anys seixanta del mateix segle. Aquest article, mitjançant una comparació entre el nombre de mercaders italians actius a Puigcerdà i a la petita vila catalad’una xarxa interconnectada que va veure alguns dels mateixos mercaders comerciants a Puigcerdà i a Castelló. Probablement, aquesta xarxa tenia la base a Perpinyà, amb un alt nombre d’italians mercaders com a residents. El nombre d’italians venedors de tint a la costanera Castelló va superar de llarg els de Puigcerdà, la qual cosa suggereix que, si bé els Pirineus interiors estaven vinculats al comerç mediterrani, aquestes connexions econòmiques eren menys denses que les de les zones costaneres i més limitades per la geografia local.

    • English

      Based on an examination of surviving notarial evidence from the Pyrenean town of Puigcerdà, this article investigates the ties between the inland mountainous regions of the Mediterranean and broader Mediterranean trade networks in the later Middle Ages. It shows that, following the rapid expansion of cloth production in the Catalan Pyrenees during the late thirteenth century, Italian (mainly Tuscan) merchants, some themselves from smaller interior towns, began travelling not only to the major Mediterranean coastal ports but also, through them, into the inner Catalan Pyrenees, where they sold cloth-dyeing materials from at least 1302 on. The commercial activity of these merchants appears to have grown during the first decades of the fourteenth century as cloth production in Puigcerdà continued to grow and persisted at least into the 1360s. Through a comparison between the number of Italian merchants operating in Puigcerdà and those in the smaller Catalan town of Castelló d’Empúries, this article also reveals that the level of access to Mediterranean products and trade in inland mountainous regions was significantly lower than that of the coast. Both towns appear to have been part of one interconnected network that saw some of the same merchants trading in Puigcerdà and in Castelló. This network was likely based in Perpignan, where a high number of the Italian merchants resided. The number of Italian dye-sellers in coastal Castelló far outstripped those in Puigcerdà, suggesting that while the inner Pyrenees were tied to Mediterranean trade, these economic connections were less dense than those in coastal areas, and more limited by local geography.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno