Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística: El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades

• Albert Branchadell ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista d'estudis autonòmics i federals, ISSN 1886-2632, Nº. 30, 2019, págs. 57-96
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Choice of language regime, degree of self-government and sociolinguistic makeup: The case of Catalonia in the context of advanced democracies
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la noció de règim lingüístic com a conjunt de llengües oficials i la posem en relació amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el règim lingüístic d’un territori és independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autònomes i unitats federades monolingües i plurilingües de la mateixa manera que hi ha estats monolingües i plurilingües. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris lingüísticament heterogenis tendeixen a tenir règims plurilingües, i també l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el règim lingüístic dels municipis i explorem com es produeix la tria de règim lingüístic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el règim lingüístic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus polític de Catalunya (regió autònoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolingüisme al nivell “central” però introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis lingüísticament homogenis, en la línia del que fan democràcies avançades del continent europeu.

  • English

    The goal of this paper is to make a proposal on the most suitable language regime for Catalonia in the light of the comparable cases of European multilingual democracies. First of all, we present the notion of language regime as a set of official languages and put it in relation to three administrative levels (state, regional and municipal). Secondly, we defend the postulate according to which the language regime of a territory is independent of its degree of self-government: in Europe there are monolingual and multilingual autonomous regions and federated units in the same way that there are monolingual and multilingual states.

    Thirdly, we defend the postulate according to which the linguistically heterogeneous territories tend to have multilingual regimes, and also illustrate it with examples of the European context. Fourthly, we address the language regime of municipalities and explore how the choice of language regime at municipal level is produced. And finally we formulate a proposal on the Catalan language regime, regardless of the political status of Catalonia (autonomous region, federated unit or independent state). This proposal discards monolingualism at the “central” level but introduces the possibility of implementing it in linguistically homogeneous municipalities, in line with what advanced democracies of the European continent do.