Acceso a datos personales conservados por proveedores de servicios de comunicaciones electrónicas en investigaciones penales según el Tribunal de Justicia de la UE

• Susanna Oromí i Vall-llovera ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: IDP: revista de Internet, derecho y política = revista d'Internet, dret i política, ISSN-e 1699-8154, Nº. 31, 2020
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Accés a les dades personals conservades pels proveïdors de serveis de comunicacions electròniques en investigacions penals segons el Tribunal de Justícia de la UE
  • Access to personal data held by electronic communications service providers in criminal investigations according to the Court of Justice of the EU
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    El Tribunal de Justicia de la UE reconoce que el acceso, la conservación y cesión de datos personales electrónicos, una de las diligencias de instrucción cada vez más utilizada en el proceso penal, constituye una injerencia en los derechos fundamentales a la vida privada y familiar y a la protección de datos de carácter personal, de forma que si una autoridad pública pretende obtener tales datos precisa de una autorización judicial que debe respetar en todo caso el principio de proporcionalidad y establece, como criterio de apreciación de la proporcionalidad, la gravedad de los delitos. Parece, pues, que el acceso a datos personales electrónicos en la investigación penal deberá limitarse estrictamente a fines de prevención y detección de delitos graves o el enjuiciamiento de tales delitos. De ahí surge la duda que se pretende resolver en este trabajo: ¿el juez de instrucción únicamente puede autorizar la obtención de datos personales electrónicos conservados por prestadores de servicios de comunicaciones cuando se estén investigando delitos graves?; o, en una investigación penal, ¿cabe autorizar una diligencia de obtención y acceso a datos personales electrónicos cuando el delito no es grave? El TJUE ha dado recientemente una respuesta que es preciso analizar, pues sirve para fijar importantes criterios que debe utilizar el juez de instrucción en el juicio de proporcionalidad que fundamenta la autorización de este tipo de diligencias de instrucción.

  • català

    El Tribunal de Justícia de la UE reconeix que l’accés, la conservació i la cessió de dades personals electròniques, una de les diligències d’instrucció cada vegada més utilitzada en el procés penal, constitueix una ingerència en els drets fonamentals a la vida privada i familiar i a la protecció de les dades de caràcter personal, de manera que si una autoritat pública pretén obtenir aquestes dades necessita una autorització judicial que ha de respectar, en tot cas, el principi de proporcionalitat i estableix, com a criteri d’apreciació de la proporcionalitat, la gravetat dels delictes. Sembla, doncs, que l’accés a les dades personals electròniques en la instrucció penal s’haurà de limitar estrictament a finalitats de prevenció i detecció de delictes greus o d’enjudiciament d’aquests delictes. D’aquí sorgeix el dubte que es pretén resoldre en aquest treball: el jutge d’instrucció únicament pot autoritzar l’obtenció de dades personals electròniques conservades pels prestadors de serveis de comunicacions quan s’estiguin investigant delictes greus? o, en una investigació penal, es pot autoritzar una diligència d’obtenció i accés a les dades personals electròniques quan el delicte no és greu? El TJUE ha donat recentment una resposta que cal analitzar, ja que serveix per fixar importants criteris que ha d’utilitzar el jutge d’instrucció en el judici de proporcionalitat que fonamenta l’autorització d’aquest tipus de diligències d’instrucció.

  • English

    The EU Court of Justice recognises that accessing, holding and transferring electronic personal data, pre-trial proceedings which are becoming more and more commonly used in criminal proceedings, constitutes interference in the fundamental rights to private and family life and to personal data protection, and therefore if a public authority attempts to obtain such data, it requires judicial authorisation which must in all cases respect the principle of proportionality and establishes, as a criterion of the evaluation of proportionality, the seriousness of the crimes. It seems, then, that access to electronic personal data in criminal investigation must be strictly limited to the purposes of prevention and the detection of serious crimes, or the trial of such crimes. This leads to the doubt which we attempt to resolve in this work: Can only the examining judge authorise obtaining electronic personal data held by communications service providers when serious crimes are being investigated? Or, in a criminal investigation, should proceedings for obtaining evidence and access to electronic personal data be authorised when the crime is not serious? The CJEU recently gave a response which requires analysis, as it serves to set important criteria that the examining judge must use in the judgement of proportionality which gives the foundation for the authorisation of these kinds of criminal pre-trial proceedings.