Crítica a la raó civilitzatòria: estratègies de producció de les marginalitats

• Autores: Carlos del Valle Rojas
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 133, Nº 2, 2019, págs. 71-81
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The radical distinction between civilization and barbarism used in the discourse of the national states of Chile and Argentina during the second half of the XIX century, not only was used to justify the genocidal military intervention of the territories inhabited by the mapuche indigenous from the south of both countries; but also inaugurated a conflictive relationship that remains to the present. The main objective of the paper is to identify the scope of the “civilization project” initiated during the second part of the 19th century and expressed during the 20th and 21st centuries through different and broad forms of marginalization, both ethnic and -by extension- immigrant, the criminal and LGBT+ groups; in such a way that it is a historical, systematic and institutionalized process of producing marginalities, which considers various production strategies of the intimate enemy, especially from the cultural industry available in each time.

    The results show how “marginal/marginalized” is produced and reproduced, through policies of death, dispossession, inclusion/exclusion, in a constant relationship from moral, criminal and neoliberal rationalities.

  • català

    La distinció radical entre civilització i barbàrie empleada en el discurs dels estats nacionals de Xile i l’Argentina durant la segona meitat del segle xix no només es va utilitzar per a justificar la intervenció militar genocida als territoris habitats pels indígenes maputxes al sud d’ambdós països, sinó que també va inaugurar una relació conflictiva que es manté fins a l’actualitat. L’objectiu principal de l’article és identificar els assoliments del «projecte civilitzatori» iniciat durant la segona part del segle xix i expressat durant els segles xx i xxi per mitjà de formes de marginalització diferents i àmplies, tant d’allò ètnic com, per extensió, d’allò immigrant, allò delictiu i dels col·lectius LGBT+. Es tracta d’un procés històric, sistemàtic i institucionalitzat de produir marginalitats, que considera diverses estratègies de producció de l’enemic íntim, especialment des de la indústria cultural disponible en cada època. Els resultats evidencien com es produeix i reprodueix el «marginal/marginalitzat», per mitjà de polítiques de mort, de despullament, d’inclusió i exclusió, en una relació constant des de racionalitats morals, criminals i neoliberals.