Al hilo de las recientes (julio 2018) declaraciones de la Vicepresidenta del Gobierno de España en las que solicitaba a la Real Academia Española un estudio sobre la adecuación de la Constitución española a un lenguaje inclusivo, correcto y verdadero a la realidad de una democracia que transita entre hombres y mujeres, el texto analiza el uso del lenguaje en la Constitución de 1978, el derecho de la mujer a ser sujeto de derechos, la evolución legislativa al respecto y, sobre todo, la necesidad de incorporar a la mujer como sujeto constitucional en nuestra Carta Magna.
Pel que fa a les recents (juliol 2018) declaracions de la vicepresidenta del Govern d’Espanya en què sol·licitava a la Real Academia Española un estudi sobre l’adequació de la Constitució espanyola a un llenguatge inclusiu, correcte i verdader a la realitat d’una democràcia que transita entre homes i dones, el text analitza l’ús del llenguatge en la Constitució de 1978, el dret de la dona a ser subjecte de drets, l’evolució legislativa respecte d’això i, sobretot, la necessitat d’incorporar la dona com a subjecte constitucional en la nostra carta magna.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados