Edward Said y el exilio: una mirada en contrapunto

• Autores: Anouar Antara
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 130, Nº 1 (Comunidades imaginadas en el siglo XXI. Homenaje a Benedict Anderson), 2016, págs. 109-114
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Edward Said and exile: a gaze at counterpoint
• Enlaces
  • Texto completo  1 (pdf)   2 (pdf) 
• Resumen
  • català

    Aquest article analitza el concepte de l’exili en el treball d’Edward Said. La idea principal que té l’autor d’aquest concepte és que, encara que l’exili és inconsistent en el sentit metafòric que Said defensa, és enriquidor per al treball intel·lectual perquè, des d’aquesta perspectiva, proporciona una visió diferent a través de la qual un intel·lectual “exiliat” pot analitzar l’experiència històrica. És a dir, Said creu que fins i tot els autors que no són “exiliats” en sentit estricte i pertanyen completament a les seues societats poden adoptar aquesta mirada. Aquest fet ocorre perquè, entre altres motius, facilita un distanciament que permet, per un costat, que el crític s’òbriga a una visió global que traspasse les fronteres ideològiques i, per un altre costat, que es puguen estudiar els altres i les seues cultures en els seus contextos humanístics respectius. Aquest assaig analitza de forma crítica la interessant, encara que contradictòria, visió de l’exili que Said proposa com a eina dels estudis culturals. En síntesi, aquest article pretén donar a conèixer la gran importància de l’aproximació d’Edward al tema de l’exili. De fet, la seua obra està influenciada principalment per autors que han sigut exiliats per “excel·lència”, els quals, d’una manera o altra, determinaren el tipus de crítica que va dur a terme al llarg de la vida.

  • English

    This article attempts to analyze the concept of exile in the work of Edward Said. The central idea that our author has of this term is this: even if the term of exile is inconsistent in the metaphorical sense that he defends, it is enriching for intellectual work, since, from this perspective, provides a different vision through which, an exiled intellectual can analyze the historical experience. In other words, Said believes that even authors who are not exiles in real terms and fully belong to their respective societies, can adopt this vision, because, among other things, it provides a distance that allows the critic’s opening to a global vision that transcends ideological boundaries so that he can be the others and their culture in their humanistic context. The methodology used in this article aims to put under the light of criticism the interesting, although contradictory, concept of exile that Said proposed as a tool for Cultural Studies. In short, this paper aims at demonstrating the interest of Edward’s approximation to the concept of exile. In fact, his own work is largely influenced by authors who have been exiles for excellence, and that somehow determined the kind of criticism that he exerted throughout his life.