Un repte de la (socio)lingüística aplicada: el model de llengua col loquial per a la comunicació audiovisual

• Autores: Josep Àngel Mas Castells
• Localización: Revista de lingüística y lenguas aplicadas, ISSN 1886-2438, Nº. 2, 2007, págs. 45-54
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    The variety of situations where language is used in audiovisual communications renders the separation between formal and informal register, which normally employ the language orientation materials, inadequate. This inadequacy is highly evident particularly in informal situations, which embrace a long continuum ranging, for example, from the interview of a celebrity to the speech design for an illiterate character in a fiction series script. The sociolinguistic contributions, which include variationism as the analysis of linguistic attitudes, are crucial when formulating proposals for a language model. It should be stressed that the importance of these materials is crucial in contexts where linguistic conflict is pre s e n t , as in the Catalan language community. This applies to a greater extent to the Valencian communicative space, which is the central focus of the present article, where the ideological connotations assumed by some of the variants can hinder any proposal.

  • català

    La diversitat de situacions en què s¿utilitza la llengua en la comunicació audiovisual fa insuficient la divisió entre re g i s t re formal i informal a què solen limitar-se els materials d¿orientació lingüística.

    Aquesta insuficiència es fa palesa especialment en les situacions informals, les quals abracen un llarg continuum que va, per exemple, des de l¿entrevista a un famós al disseny de la parla d¿un personatge illetrat en el guió d¿una sèrie de ficció. Les aportacions de la sociolingüística, incloent-hi tant el variacionisme com l¿anàlisi de les actituds lingüístiques, són fonanentals a l¿hora de dissenyar propostes de model lingüístic. Cal subratllar que la importància d¿aquests materials és cabdal en contextos de conflicte lingüístic com el de la comunitat lingüística de llengua catalana. Més encara en l¿espai comunicatiu valencià, al qual es re f e reix especialment aquest article, on les connotacions ideològiques que assoleixen determinades variants poden entrebancar qualsevol proposta.